algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
18°

«Posa'm un Joan Pins» (i 2)

És obligat començar aquest segon lliurament d'una sèrie de dos sobre algunes de les begudes més populars i amb un significat més especial de quantes podem consumir avui a Formentera amb una rectificació referent al primer article. Portava per títol Com una martellada (1) i va ser publicat en aquestes mateixes pàgines el passat 11 d'agost. La frase «La martellada és sense dubte el símbol d'un model turístic que aboca les nostres illes cada estiu a un autèntic coma etílic», havia d'acabar dient «coma itàlic».

Quan en Joan Marí Ferrer, veí de Sant Francesc de ses Roques, va morir, el gener d'enguany, passava dels vuitanta anys i no havia sospitat mai que una beguda immortalitzaria per sempre més el nom pel qual tothom el conexia: Joan Pins. De fet, allò que ell sempre havia begut en got de carajillo ja era conegut en l'argot dels cambrer de la mítica Fonda Pepe com «un joan Pins» pocs mesos abans del seu traspàs; això sí, en un bateig secret i dit a esquenes d'aquest client de tota la vida per una qüestió de respecte. Quan en Joan Pins, la salut del qual va anar minvant amb els anys, entreva per la porta i deia «posa'm una vitamina» o «posa'm una aspirina», en Mitchic, en David (en realitat s'ha de pronunciar Deivit, seguint la fonètica anglesa), en Burry (i tants altres cambrers d'abans, des de la fundació de la Fonda Pepe l'any 1953) o en Julià (l'amo) interpretaven automàticament la comanda: un raig de whisky Dyck (que havia substituït el desaparegut Doble V) i fanta de llimona. Una nit del passat hivern, en un sopar de gent de Formentera, algú va fer-se un cubata amb ron Havanna Club, Coca-Cola i el suc de les llimones d'un llimoner que hi ha fora del restaurant on sopaven. I devers Setmana Santa, quan la Fonda Pepe obrí de nou les seves portes després d'un període de vacances, els esmentats cabrers d'aquest bar-restaurant varen repetir aquell cubata i un d'ells recordà que devora de l'hostal de la Fonda hi havia un llimoner. Però aquesta vegada feren el combinat en un dels gotets de carajillo que utilitzava en Joan Pins. Aquesta «variació» sobre el Joan Pins original va ser batejada també amb el mateix nom: de fet, aquest nou xupito gaudeix avui, pocs mesos després de la seva elaboració, de gran acceptació entre la gent jove (i no tan jove) de l'illa i, per imitació estiuenca, també entre els centenars de turistes majoritàriament italians que colonitzen cada nit d'agost la barra i els voltants de la Fonda Pepe. Tots agermanats sota una mateixa demanda: «Un Joan Pins». Tal és així, que aquesta tisana àcida i dolça alhora té tots els números per convertir-se en la vertadera beguda nacional de Formentera, desbancant les «estomacals» herbes o frígola. Ah, un consell final: enjoy Joan Pins; una beguda que és tot un homenatge a qui li ha llegat el nom. Ara només falta que entre les moltes fotos i pintures que adornen les parets de la Fonda, en Julià n'hi pengi una de l'home que llogava bicicletes a la porta de l'hostal. Un home amb un nom mític.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris