cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
17°

Morir d'ambició

E ls primers dies de Govern progressista en aquestes Illes han estat testimonis de l'anunci de molts de projectes. Entre d'altres podríem esmentar l'ecotaxa, la construcció de cinc nous centres d'educació primària, la declaració de la serra de Tramuntana com a Parc Natural, la pujada de pensions, la modificació de la Llei d'espais naturals, una nova política agrícola, un palau de congressos, i tantes d'altres que consten al programa de govern pactat per les distintes forces polítiques. No debades setze anys de govern conservador caracteritzat per la inacció han conduït els partits rivals a dur la bandera de moltíssimes mancances que patia i pateix aquest país nostre. Mancances que existeixen, evidentment. El problema és si des del govern d'una legislatura, amb la hipoteca financera del pla Mirall, es podrà o no dur a terme tots els projectes enunciats. La pregunta és senzilla: té el Govern Antich prou recursos, prou valentia, prou temps per complir un programa tan ambiciós? És a dir, la creació d'un excés d'il·lusió i d'expectatives no pot ser contraproduent? Tots els punts negres o febles fruits de més de trenta anys de desenvolupament turístic caòtic i totalment desplanificat i fora de control se poden arreglar en poc més de tres anys? Òbviament, no tot està per fer. Tanmateix, no deixa de preocupar l'efecte boomerang que pot produir l'engrescament col·lectiu davant unes propostes llampants que després no es materialitzen. No siguem innocents, ni les administracions ho poden tot, ni el seu funcionament és tan àgil com per aconseguir els resultats en un termini curt. Quan un ha estat a l'oposició per anys i més anys pot arribar a un grau tan elevat d'irrealitat que tengui la imatge que això de prendre decisions és bufar i fer ampolles. I certament, és positiu que els nostres governants engresquin la ciutadania en un projecte transformador. Tot això està molt bé, però si es passen d'engrescament i de projecte transformador poden morir d'ambició. Tot allò que han promès i no han executat els desacreditarà i els farà perdre credibilitat. Mentre un és a l'oposició pot dir que farà castells i selves amazòniques, però una vegada al govern el que diu que farà se li exigirà. Com tot, es tracta de trobar un punt d'equilibri, tampoc no hem de ser inflexibles, tot govern deixa compromisos sense fer, ningú no compleix el programa al cent per cent, i és bo que així sigui, perquè la política s'ha de moure entre el pragmatisme i la utopia, són els dos ingredients necessaris. Hem de voler conquerir el cel, els somnis informen les accions tot i saber que no els podrem convertir en realitat completament. Aquesta realització parcial del somni és el pragmatisme. Volem això, tanmateix només hi podrem arribar en aquest grau. Sincerament crec que el nou Govern hauria de tenir en compte aquest punt d'equilibri, perquè si històricament no hem tengut ambició, ara en podem tenir un excés. Personalment pens que aquest Govern s'ha de marcar dues fites inajornables: la protecció del territori i la defensa de la nostra identitat col·lectiva; i pot acompanyar aquestes dues fites amb la creació d'una o dues grans infraestructures que ho simbolitzen (com el mateix palau de congressos). Aquesta és la utopia dels propers quatre anys, el pragmatisme pot dur per llinatge la Serra de Tramuntana o els Canons, alerta però a posar massa llinatges que després siguin malsons desesperants. Si es troba el punt d'equilibri es pot conquerir el futur, si només es venen motos intangibles o irrealitzades pot ser es morirà d'ambició.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris