algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Batalletes

Una de les pràctiques més reconfortants és llegir diaris atrassats. Diuen que no hi ha res més antic qwue el diari d'ahir, i per ventura no s'arriba a tant, però Déu n'hi do. El ritual de mirar una mica els diaris que han sortit quan tu procuraves no pensar en diaris, et confirma sempre en la creença que el diari de cada dia pateix un mal per al qual encara no es coneix antídot: la frissança, una espècie de catastrofisme que ens vol dur a pensar que avui el món pot canviar, normalment de cap a molt malament. Després resulta que els mals auguris d'entrelínies no es confirmen quasi mai. Aquesta vegada, la lectura de diaris passats de data m'ha permès obtenir uns primers indicis de com pot ser la feina d'oposició al Govern encapçalada pel senyor Jaume Matas i Palou. Com ja és ben sabut, uns jovençans desenfeinats no tengueren altra ocurrència més que cremar banderes. Cremar banderes deu ser una de les distraccions més beneites de tot el catàleg de distraccions possibles. Si és més que una distracció, aleshores ja simptomatitza alguna forma del mal pel cap que no són crosteres. Aquí, d'aquests gestos, no en solem fer cas, a no ser que cerquem brega més enllà de tota cosa raonable. Les explicacions que el senyor Matas ha demanat sobre la bretolada tenen tot l'aire de ser un extemporani vivacartagena, més destinat a agradar a aquells que encara li donen suport a Madrid que no a tenir una veritable incidència en la política local.

En el darrers temps de presidència del senyor Matas, els seus vincles de contacte amb la realitat havien donat símptomes de debilitament. En a penes tres anys, va ser víctima d'una síndrome del poder que en la majoria de governants es manifesta molt més tard. La seva dolorosa tornada a aquesta realitat per ventura no s'ha produït en un ambient de partit propici a la reflexió necessària per establir qualsevol tipus d'estratègia. I, així, ens trobam ara amb un cap de l'oposició que, tenint tantes coses per qüestionar, justament ha d'aixecar d'en terra una bretolada desproveïda de qualsevol transcendència.

Mal auguri, sens dubte, de cara a una legislatura en la qual es necessitarà "com sempre, però per ventura una mica més" una oposició raonable, compacta, coherent, que interrogui les formes i maneres d'envestir els grans temes que el govern haurà d'agafar per les banyes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris