algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

El silenci dels xots

Ja fa més de quaranta dies que han tancat, per obres, Ca l'Ardiaca i fotut fora una seixantena de persones, indigents, engegades al carrer, com cada any (i no parl, aquí, dels negres que hi quedaren, en tendes de campanya; ni dels que jeuen on poden, ni ara dels que romandran al monestir de Sant Bernat: aquesta és una l'altra història). Més de quaranta dies al ras... i no passa res!

D'altra banda, a Can Zaqueu donam cobro a una quarantena més que, abans i des que l'«ínclit» Damià Pons (que Déu tengui lluny de càrrecs públics per molts d'anys) féu tancar Es Refugi, a sa Placeta, també hi romanien al carrer. I tampoc no passava res! A més a més, a Can Zaqueu "com ho fem, també, a Ca l'Arcadiaca, amb el seus hostes "alimentam una quantitat de persones molt superior a les que hi dormen i que ja ens desborda (tanta fam hi ha!). És a dir, que vivim a una ciutat, petita, on un centenar llarg de persones viurien al carrer, sense possibilitat d'assistència oficial, si ambdós centres tancàssim, definitivament. Però no sols això, sinó que els acollits no són fixos: canvien constantment; la qual cosa suposa que el nombre de gent sense sòtil és molt més gran... I no passa res! I a aquest nombre imprecís hi caldria afegir una gran quantitat, impossible de concretar si bé molt important, de gent que «habita» a xupanos, enmig de runes, perills i rates, sense llum, aigua, portes ni res altre que un sostre okupat: fixau-vos si hi va de errat l'«inefable» Bauzà, el de «no dormen al carrer, tan sols hi prenen la freca» (ell sí que ho és un fresc, impresentable i cínic).

Vull dir amb tot això que a la nostra Palma, tan opulenta, hi ha una població, gairebé fantasmagòrica, car pareix que no la veim, que ni mota ni bela i que no compta per a ningú, ni molt manco per a l'Administració; que és molt nombrosa i que cada dia creix, més i més. Unes persones que malviuen dins una misèria esgarrifosa i de les quals, des de les esferes del poder administratiu ningú no en té cura... I no passa res!

Els anteriors responsables? de la cosa pública no hi feren res. Els d'ara no ho sabem que faran. El que sí sabem és que el primer mal de cap que han tengut (per poca estona, vista la celeritat amb què el s'han curat) ha estat el de augmentar-se el sou "poca coseta, poca coseta" i el nombre de càrrecs. Deu esser per això que es diuen progressistes: perquè «progressen». I els pobres pensen que aquest és el mateix progrés que han conegut tota la vida: el dels altres, dels que comanden, dels de sempre. Però callen, no diuen ni pruna... I no passa res! A més, els polítics ja han tengut cura de fer callar el rebombori de l'escàndol amb la cortina de fum del pretés augment (aquest sí que «substanciós», eh?) de les pensions més petites. Vius que són.

Pens, amb tot i això, que seria bo que si, de bon de veres, pensen fer-ne qualque cosa al respecte, ens ho facin saber prest. Però ca!, no plourà d'aquesta.

Paco Sans. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris