algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 11°
11°

L'autoconvenciment dels nous dirigents de les Illes Balears

Són d'admirar les declaracions fetes per na Maria Antònia Munar damunt el Diari de Balears del passat primer d'agost, quan li demanaren sobre la campanya insidiosa dels grans mitjans de comunicació de masses madrilenys que, amb el suport dels seus mitjans afins d'aquí, que els fan d'escolanets d'amèn, l'han pressionada fins a extrems grollers perquè Unió Mallorquina pactàs amb el partit que tots aquests darrers anys ha fet de tot i molt perquè desaparegués el partit que ella presideix: «És normal que en determinada premsa "especialment la madrilenya" se m'hagi fet un atac directe i molt cru. (...) No tenc por. Som una persona amb la consciència molt tranquil·la. No he fet res contra ningú. (...) mai no ens havíem compromès amb ningú. No hem enganat ningú».

Ben net, Maria Antònia. Crec que això és l'autèntic sentit de la consigna cristiana de «parar l'altra galta». «Parar l'altra galta» no vol dir deixar-se trepitjar. Al contrari: vol dir ni caure en provocacions ni acovardar-se davant els qui practiquen la violència "ja sigui física o en forma de pressions que freguen l'amenaça, per no dir que hi entren de ple, com és el cas que ens ocupa". I continuar lluitant, pacíficament i contundentment alhora, per una causa que estam convençuts que és justa.

Dues coses haurà de tenir ben presents el bloc mallorquinista i de centreesquerra si vol mantenir-se i consolidar-se com una alternativa al PP: 1) Aguantar forts com una roca les pressions en contra que no s'aturaran de fer els mitjans mediàtics dominants madrilenys amb la col·laboració de les seves sucursals establertes aquí i demostrar-los que aquí comanda el Govern de les Illes Balears. 2) Desplegar en el doble pla escrit i audiovisual tot un model informatiu independent, centrat a la nostra terra, pensat i elaborat des de la nostra cultura i en el nostre idioma, i que faci de contrapès a l'allau diària de missatges alienadors que, subtilment, ens fan menjar per berenar, per dinar i per sopar.

Perquè tots menjam pels ulls. Una bona poma, per molt sana que sigui per dins, no fa mengera si no és ben vistosa i ben lluenta per defora. Vénc a dir que, per molt bona, eficient i ben intencionada que sigui l'acció del nou govern, si no va acompanyada d'una bona explicació sistemàtica davant la societat, serà com si l'acció no hi fos. Pitjor: com si l'acció fos dolenta i feta amb mals averanys, si tenim en compte la previsible satanització de què serà víctima per part dels mitjans dominants. I més si va encaminada al recobrament i a la restauració de la nostra identitat a cada illa del nostre arxipèlag. Així sí que sí! En aquest sentit, és molt preocupant la poca i magra feina d'explicació i divulgació del missatge mallorquinista davant la societat que sempre ha tendit a fer el moviment polític que l'assumeix. No ha sabut o no ha volgut tenir en compte que, ni el poble mallorquí ni cap altre en el món, no és format majoritàriament de lingüistes, historiadors ni lletraferits. Que només des de la pedagogia mediàtica diària es pot fer recobrar a la societat l'autoestima, la consciència de poble diferenciat, lògicament perduda després de tres-cents anys de ser ensenyat només des d'uns altres valors i des d'uns altres referents culturals i lingüístics.

També tenc molt la impressió que els nous goverannts tenen "almanco tenien quan eren oposició" l'assignatura pendent de l'autoconvenciment i del sentit d'Estat. De vegades feien la impressió de limitar-se a afegir-se com a per compromís a la moda de jugar a emprenyar Madrid i a demanar-li cosetes per caprici simplement perquè també ho feien les altres setze autonomies regionals espanyoles. Quan la veritat és que, històricament, des de Jaume I fins a la invasió del 1714 i la consegüent imposició dels Decrets de Nova Planta, vàrem ser una comunitat amb la mateixa condició d'Estat autònom que tenien les altres tres de l'antiga Corona d'Aragó, el Principat i València.

Amb aquestes dues comunitats, a més, hi compartírem històricament un model de Dret amb la mateixa arrel. Així és que no demanam res de nou. Sinó que reivindicam el legítim restabliment de la nostra condició històrica cinc vegades secular, fins que va ser trencada per intervenció militar. Culturalment i lingüísticament, compartim les característiques identitàries essencials de nacionalitat amb la zona oriental d'Aragó, tot el litoral de València, tot el Principat, Andorra i la Catalunya Nord. I, dins aquest eix mediterrani, encara tenim l'especificitat geogràfica de la insularitat. Per la qual cosa tenim tantes necessitats, o més, de vertebració política com puguin tenir altres precedents europeus com, posem per cas, les illes Fèroe "on el feroès, i no el danès, és l'única llengua oficial i que, baldament facin part de l'Estat de Dinamarca, tenen assemblea legislativa i govern propi, regulen la immigració i disposen fins i tot de moneda pròpia" o les Illes Canàries, que, tot i fer part de l'estat espanyol, gaudeixen de la condició de port franc.

No. No som una región més del caramull. Només és que ens ho hem pensat molt de temps. I la feina dels qui comanden és no pensar-s'ho ells també. I, des de mitjans mediàtics forts i de gran abast, fer el contrari sempre seguit als qui ens fan pensar que ho som. Com a mínim perquè els mallorquins coneguem les dues opcions i així puguem triar lliurement, i amb coneixement de causa, què volem ser i cap a on volem anar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris