algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Banderes i bandarres

A Eivissa la bandera espanyola no presideix els actes de la Diada, i a Manacor la dreta ultramuntana s'asseu a taula per a menjar i conspirar. Un i altre fet, demostren que, després del 13-J, la vida política encara no s'ha estabilitzat. Heus ací que hi ha una esquerra que vol desemmascarar el nacionalisme abrandat d'Antich i l'involucra en la guerra dels símbols. Antich ha dit que cal atribuir a un error l'absència de la bandera a les festes eivissenques; però, tanmateix, quan es torni a produir un error d'aquesta mena, l'haurà de condemnar clarament. I ho farà, mal que li pesi, perquè milita a un partit d'àmbit estatal que té una plana major sarsuelera i melangiosa. Fa feredat el fet de pensar que aquest al·lot d'Algaida, amb cara d'escolanet, tot i la barba margalliana que s'ha deixat, formi part d'una escuderia amb llops tan singulars com els Chaves i els Rodríguez Ibarra. Antich, en canvi, ha començat a governar amb criteris absolutament allunyats de tot servilisme provincià. Així que una de dues: o és un agosarat o és un inconscient. En tot cas fa ús d'un llenguatge fresc, gens ni mica amanerat, prou saludable per a les classes populars. I això causa impacte. Fet i fet és el primer estiu en moltíssims d'anys que la Meseta no mira Mallorca a través del cuixam nacional de Norma Duval o de la davantera, no menys patriòtica, d'Ana Obregón. Fins ara la Mallorca estiuenca havia estat una torradora de carn embravida, una passarel·la que donava l'oportunitat a Narcís Serra per a mostrar les seves cametes de be a joc amb els calçons curts que guardaven, d'abans de la guerra, als prestatges de Can Matons. Contràriament a qualsevol pronòstic, Antich ha aconseguit que certs cercles polítics contemplin el seu anar i venir amb inquietud, que és la manera que tenen els ignorants d'expressar la seva admiració. Antich no s'esperava aquest èxit. Si la gent de Ferraz actua amb seny, s'adonarà que l'ha de deixar fer camí, no endebades el socialisme espanyol no podia esperar "i em disculpin la cursilada" el floriment d'una nova rosa d'un roser que sols espina. Parlem clar, al socialisme dels anys noranta no l'han caracteritzat ni les frivolitats de Borrell ni la laboriositat d'Almunia; més aviat el defineix una sentor, de sang vessada, provinent dels Barrionuevo, Sancristóbal o Galindo. Des de Madrid estant, miren Antich amb lupa els seus i els altres. I l'esquerra de les Balears li hauria d'aplanar el camí per veure si pot dur a terme coses tan vitals per al nostre futur immediat com són ara normalitzar la llengua catalana, protegir el sòl i augmentar les pensions. Ara per ara, una guerra de banderes beneficiaria els bandarres. En Es Molí d'en Sopa, Gabriel Cañellas va reunir els seus i Catalina Cirer. La Delegada del Govern corre el risc d'ésser com la muller de Lot, que per mirar enrere va esdevenir estàtua de sal. S'ha equivocat. Quan l'activitat política genera correnties i remolins, la prudència aconsella no mullar-se.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris