algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Fer país. Quin país?

Una vegada que estam d'acord que hem de «fer país», hem de definir el país que volem des del punt de vista conceptual i pertinentment els papers que han de jugar les institucions d'acord amb el concepte de país que volem consensuar i deixarem per a més endavant les coses que hem de fer.

El que pareix que ja està definit és que som una única «nacionalitat històrica» i conseqüentment no en som ni dues, ni tres, ni quatre, etc. Des d'aquest punt d'Arquímedes, és més fàcil intentar definir quin és el nostre «País» i està clar que som un país complex, un país articulat, un país amb constants equilibris entre les parts i el tot, i entre les parts entre si.

Si deixam per a un altre moment com ens hem de relacionar amb els altres països, comunitats, nacionalitats, el que li volguem dir en el seu moment, de llengua i cultura catalanes i ens centram en el territori discontinu en què desenvolupen les seves activitats elementals els eivissencs, formenterers, mallorquins i menorquins, «illencs tots», imitant un poc un personatge d'infausta memòria, arribarem més prest al concepte del país que volem fer.

Si enlloc de considerar-ho «une boutade» dit en una llengua germana, el «d'illencs» ho consideram una característica comuna a tots el ciutadans de la denominada Comunitat Autònoma de les Illes Balears estarem assentant una base ferma per avançar en la definició del nostre país. Intentem posar adjectius al terme illenc i mirem si podem estar-hi d'acord: «som illencs i mediterranis».

Fins aquí creim que sigui quina sigui l'ideologia de qualsevol ciutadà es fa difícil que no accepti que una característica comuna en els ciutadans de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera, és que «som illencs i mediterranis». Tenim doncs una plataforma, encara que elemental, que pot servir de fil conductor per aprofundir en aquest intent de trobar quina és l'identitat de partida del país que volem fer. Intentarem ara definir quines coses han separat i quines han unit els ciutadans de totes les illes, per després avançar decididament pel camí de definir les característiques de singularitat que ens han de definir el país que volen ser: han separat: la mar, la distància, les dimensions de cada illa, el nombre d'habitants de cada illa, la història administrativa; han unit una mateixa llengua i cultura històricament comunes. La mar, una muntanya, un desert, un riu etc., és a dir les circumstàncies geogràfiques han estat tradicionalment entrebancs per a una bona relació entre comunitats i, conseqüentment, han estat elements que han pogut contribuir a un desenvolupament d'isiosincràsies distintes del ciutadans ubicats en una o una altra vorera, no és pot negar la seva influència negativa de cara a configurar una comunitat més unitària. La distància pot ser indubtablement un element separador i diferenciador de pobles, en el cas que ens ocupa les distàncies no són gaire grans i conseqüentment no pot ser considerat un element molt influent a l'hora de crear diferències entre els ciutadans de les diferents illes.

La dimensió de cada una de les illes pot ser un element diferenciador i ho ha estt sense el menor gènere de dubtes en el nostre cas. Només pel fet de pertànyer a una illa més petita en relació a altres i haver de conviure entre si, per determinades circumstàncies, els ciutadans d'una o altra illa ha pogut crear uns antagonismes elementals forts. El nombre d'habitants de cada illa està molt lligat a l'element anterior i, efectivament un nombre petit de ciutadans situat a una illa petita fa que tenguin com a grup unes característiques singulars diferenciades dels d'una illa més gran.

L'història pot unir i pot separar, en el nosre cas la història administrativa contemporània ha estat plegada de fets discriminadors dels ciutadans de les illes menors per part de ciutadans ubicats a illes majors (a Mallorca en relació a les altres illes, a Eivissa en relació a Formentera) que prenien decisions i distribuïen els doblers públics discriminant negativament les illes menors per un fet tan evident de no conèixer les necessitats més elementals dels ciutadans d'aquestes illes malgrat la poca distancia existent entre la seu administradora i els administrats. Altres fets històrics han contribuït a crear idiosincràsies diferenciades com és el cas de Menorca i els parèntesis d'haver estat ubicada dins estats distints de l'espanyol durant prop de cent anys. Encara que la història no ha estat un element favorable a acostar els ciutadans d'aquestes illes mediterrànies, hi ha qualque element històric comú a tots els ciutadans de totes les illes i és la discriminació en tots els ordes que han sofert des de temps immemorial per part de l'administració central personalitzada en Madrid, fins al mateix període democràtic actual en el qual és encara possible presentar dades de discriminació de la nostra comunitat en el seu conjunt en relació a la mitjana de l'estat. Enfront a tots aquests elements que no han contribuït a crear una comunitat autònoma uniforme sinó més be tot el contrari trobam un element comú i és la repoblació de totes les illes en els segles XIII i XIV fonamentalment, de persones procedents del regne de la Corona d'Aragó majoritàriament de parla catalana, de forma que a mitjan del segle XIV no hi ha cap tipus de dubte que ni sociològicament ni culturalment hi havia gens de diferència entre els catalans peninsulars o els catalans illencs. Des d'aquestes èpoques fins a hores d'ara no hi ha hagut altra repoblació posteriorment defora de les illes que pugui impedir afirmar que la nostra cultura mare és la catalana i que la nostra llengua és la catalana en les adaptacions normals a cada grup d'illes com ha fet tota llengua quan s'ha expansionat territorialment.

Partim, doncs, d'un altre element comú a tots els ciutadans d'aquestes illes mediterrànies, i és que la nostra cultura i la nostra llengua són la catalana i aquest darrer element comú ens diferencia i ens dóna singularitat i conseqüentment identitat en relació a qualsevol altre grup d'illes mediterrànies.

Una vegada que tenim definida quina és la nostra identitat fruit de l'anàlisi de la nostra història fins l'època present és com podem comprendre millor el conjunt de les institucions que figuren a l'estatut d'autonomia i que contribueixen a definir quina és la nostra identitat. Aquest estatut d'autonomia en la seva redacció actual configura l'entramat institucional molt semblant col·loquialment parlant a l'entramat institucional d'un estat federal cooperatiu. Amb unes institucions reequilibradores com són el govern de la comunitat, i especialment el parlament, que han de contribuir en tot moment en el desenvolupament harmònic del conjunt de la «nacionalitat històrica». Al mateix temps, l'estatut indica els mecanismes, ja en marxa, perquè els consells insulars disposin dels recursos necessaris per actuar de vertaders governs dels ciutadans de cada grup d'illes de forma i manera que puguin enaltir la seva pròpia singularitat dins el conjunt de la comunitat i vetllar igualment pel seu desenvolupament harmònic. A més, els consells insulars disposen de mecanismes per actuar parlamentàriament si en qualque moment veuen els interessos dels ciutadans dels seus territoris lesionats o oblidats pel govern o el parlament tal com s'ha parlat molt aquests dies.

Som doncs, com hem dit al principi, una nacionalitat històrica complexa, però que està dotada dels mecanismes institucionals adequats perquè a un moment històric com aquest es pugui parlar que serà possible des de la lleialtat institucional acabar d'organitzar l'entramat d'aquest país nostre, tan complex i tan singular, ja que té en el front de les seves institucions ciutadans i ciutadanes disposades a «fer país» per sobre de qualsevol interès personal.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris