muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
22°

Illes «v» Balears

El Pacte de Progrés significarà un avanç respecte a l'encaix institucional polític de cada una de les illes i el conjunt de Balears? O és l'inicia d'una degradació de la unitat política balear en benefici d'una atomització insularista? De moment l'actual nova majoria ha procurat passar per damunt d'aquesta qüestió sense explicar gaire l'objectiu de futur, si és que n'hi ha. Els dubtes no són gratuïts atès que es coneix l'opció d'UM que considera que el Govern balear no hauria de ser més que un ens coordinador i de representació exterior. A ningú no se li pot escapar que ben difícilment podria haver-hi «coordinació» entre tres consells «sobirans» que tenguessin majories diferents. Per tant, dir això és com dir, senzillament, l'atomització insularista absoluta i mantenir una ficció política d'unitat anomenada Balears que de res no serviria. Sabem, per tant, que el partit que té el govern del Consell de Mallorca i la clau de l'estabilitat de Govern Antich, és decididament antibalear. És una qüestió prou important com perquè els partits governamentals no actuïn a partir del principi de qui dia passa any empeny, que ens duria irremiablement a una situació de fets consumats. D'entrada no és dolent donar als consells més competències i recursos per tal d'evitar duplicitats institucionals i polítiques, que formalment és la raó per a aquesta nova reestructuració institucional del Consell de Mallorca. Si només és això, perfecte. Però es nota a faltar un gran debat polític sobre el tema de fons. La pregunta és simple: estan disposats els partits governants a mantenir la realitat política balear, o la volen fer esclatar a través d'una política de fets consumats? De moment, només en el PP s'ha plantejat seriosament (en el grup parlamentari) la possibilitat d'acceptar la reconversió en un partit de territoris fent 3 grups parlamentaris, la qual cosa ha estat rebutjada amb fermesa per Jaume Matas. Sabem l'opinió d'UM. Bé, i la resta què hi diu?

L'insularisme antibalear és una opció legítima, però s'ha de ser conscient que es tracta, potencialment, d'un alt risc polític i social. L'insularisme va ser una reivindicació de la dreta socialista, que l'esquerra i el nacionalisme acceptaren (primer a Menorca, després a les Pitiüses i finalment també a Mallorca) assumint de forma suïcida les culpes del centralisme palmesà (que no mallorquí per cert, perquè la Part Forana de Mallorca va patir tant o més el centralisme de la capital) dels anys del franquisme. La conclusió de la pressió insularista va ser aquestes circumscripcions per illes que prevalen d'una manera aberrant el vot d'aquells ciutadans que són menorquins, eivissencs o, molt més encara, formenterers. Com que ningú no s'ha volgut preocupar mai de recuperar una mica de sentit comú i desfer un poc aquest greuge cap els mallorquins, ha estat UM la que, girant la truita, ha optat pel localisme mallorquinista. Ja que ningú no vol canviar les coses, els de Munar duen el sistema al seu límit: els consells com a òrgans de govern de cada illa i, fins i tot, amb aspiracions futures de petits parlaments. Si això es dugués a la pràctica seria la voladura de Balears i quedar a costa, a cada illa, de petits partits que podrien no tenir gaire escrúpols a l'hora de gestionar (o legislar, si es pogués) en matèries tan sensibles com cultura i urbanisme, per posar només dos exemples clau. Ara que se sent parlar de noves aventures polítiques sense gaire més definició ideològica que el desenvolupament urbanístic i lo nostro i es nostres com a senyes d'identitat, per ventura no estaria de més que els governants d'ara hi començassin a pensar, en tot això.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris