algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

Aquesta gent

En el Partit Popular han paït molt malament els resultats del 13-J. Així que descomptant Jaume Matas, que juga a padle en els llimbs, la majoria d'importants palesen una agressivitat verbal del tot inusual a trenta graus i escaig a l'ombra. Fet i fet, més aviat semblen militants d'un partit extraparlamentari, que gent que ja té la fortuna feta. Sembla que Jaume Font és dels únics que s'esforça per donar una mica de contingut ideològic al malestar dels seus. Fins i tot pretén cohesionar en un mateix discurs nacionalisme i conservadorisme, cosa que em sembla d'allò més difícil. Els mallorquins de dretes són mauristes, i el maurisme va entendre el nacionalisme com un sentiment d'adolescència. Per entendre'ns, és difícil que evolucioni d'avui per demà cap a uns plantejaments nacionals semblants als que defensen els conservadors catalans, i que són els que possiblement satisfarien Font. Les coses aquí van d'una altra manera. Els conservadors mallorquins fan maurisme sense Maura, la qual cosa pot ésser una catàstrofe per a la ideologia que defensen. Font vol enllestir un projecte polític des de l'oposició, però dubt que els seus tenguin prou seny com per a escoltar-lo. Ni paciència, és clar. D'ençà del 13-J el Partit Popular actua des de la visceralitat. Les crítiques més dures i més inconsistents a la gestió del govern Matas, provenen dels sectors més fossilitzats del conservadorisme. Inicialment els importava més rematar Matas que prendre les mides a Antich. Això no obstant, a mesura que han pres consciència de la derrota electoral, l'agressivitat cridanera abasta diversos camps. Per exemple, la reivindicació de la lletra t en el topònim Cala Rajada és una moguda típicament pepera. El malestar per la decisió de la UIB covava de temps enrere, però fet que el govern Cañellas l'havia acatada, els conservadors del poble no deien res i es dedicaven a activitats més lucratives com és ara (és un exemple) la d'urbanitzar la costa. En canvi ara, el senyor Pastor, amb la venda d'unes camisetes que duen escrita la llegenda «Cala Ratjada T quiere» "entre nosaltres, ja convindria que l'estimàs un poc en lloc de «quererla tanto»!", pretén encendre una falla valenciana a la comarca des Llevant. Qualsevol dia, aquesta gent conservadora desenterrarà la qüestió lingüística, encara que amb menys virulència que fa uns mesos, perquè les tanques publicitàries en contra del català ja no podran pagar-se amb doblers públics. D'altra banda "i anècdotes, com aquesta, al marge", la resposta que ha donat el Partit Popular a l'augment de les pensions aprovat per Antich, ha estat d'una agressivitat palesa, tanmateix aigualida en boca de Maria Salom. Maria té una vis còmica força important, que la professionalització política no li ha permès desenvolupar plenament. Si més no, ningú pot dir públicament, com ella diu, que la decisió del govern Antich fomenta la desigualtat entre espanyols, i aconseguir, amb paraules tan serioses, provocar-nos la rialla. En realitat, el govern Antich, amb aquest acord sobre l'augment de les pensions, s'ha carregat la política d'arròs brut i porcella, carrinclona i pròpia de cacics, que havia posat en marxa l'administració Cañellas. Heus ací com aquesta gent de la dreta ha quedat amb el cul enlaire davant els seus valedors principals, els pensionistes. D'altra banda, augmenten els rumors sobre el cessament de Catalina Cirer al front de la Delegació del Govern. A Catalina l'acusen els matistes de canyellista. Tenen raó? No ho sé. En qualsevol cas, no seria la primera vegada que entre la fidelitat a qui li ha procurat el pa i els seus principis, optàs per la primera opció. És possible, per tant, que Catalina hagi caigut en l'error de coquetejar o de deixar-se manipular pel sector més fossilitzat del conservadorisme mallorquí. Si perd el càrrec la ploraré. Serà la penúltima víctima de Cañellas. La darrera pot ésser qualsevol. La fera va a lloure.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris