muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
16°

La claror d'Artà

La llengua és la pàtria de l'home. Rafel Ginard l'habità, aquesta dilecta pàtria, intensament, trescant cada paraula com un carrerany de promeses en una boscana, cercant el mot adient entre tots els mots possibles, recuperant i servant, de llavis de la pagesia, la pèrdua de les cançons lligades a les feines de la terra i a la terra, restituint la veu al silenci. Rafel Ginard féu d'Artà, allunyat físicament i anímica de Sant Joan, el seu poble nadiu, la seva segona pàtria i també l'habità intensament i la trescà, turó a turó, comellar per comellar, fins a aprendre's de memòria la seva geografia i, a través del paisatge majestuós i la claror intensa, descobrí el seu destí, confirmà la seva més íntima vocació literària i refermà les seves conviccions profundes envers les seves pàtries. Rafel Ginard Bauçà, franciscà, però, sobretot, escriptor, folklorista i intel·lectual, bastí des d'Artà un dels tres pilars culturals en llengua catalana de les Illes, el Cançoner Popular de Mallorca, joia del saber popular de la gent del nostre poble, una obra magna en la qual esmerçà quaranta anys de la seva vida. Així mateix cultivà la poesia, inserit dins el corrent d'una tardana Escola Mallorquina, i la prosa, en articles publicats en revistes locals i arreplegats en el volum Croquis Artanencs. Excel·lí, en un i altre cas, en la utilització del llenguatge, en la riquesa del vocabulari, en la precisió de les descripcions, sobretot les que fan referència als costums, les tradicions i als paisatges agrests que envolten el poble.

Nascut a la vila de Sant Joan l'any 1899, es compleix enguany el centenari del seu naixement. Per aquest motiu, tot un seguit d'actes han festejat l'esdeveniment. Precisament a Artà, on visqué més de seixanta anys, des de l'any 1913, que hi arribà per estudiar al col·legi dels franciscans, fins al 1976, any de la seva mort, se li ha retut homenatge amb la celebració de distints actes, entre ells el muntatge escènic La Claror d'Artà, al claustre del convent. L'obra, amb guió i direcció de l'escriptor artanenc Miquel Mestre, recull texts del pare Ginard, tant del cançoner, com de la seva obra poètica i narrativa, àdhuc utilitza passatges de la seva autobiografia inèdita De com era infant, Història d'un infant camperol, que ultrapassa l'estricte biografia per esdevenir un costumari de la Mallorca rural de principis de segle. Mitjançant la lectura dels texts, interpretats per en Gaspar Caballero, na Maria Gili, en Joan Matamalas, en Bernat Mayol i en Miquel Mestre, es fa un recorregut per la trajectòria vital i sentimental de l'intel·lectual mallorquí. Amb una escenografia sòbria, però impactant, d'en Pep Forteza i el mateix Mestre i una il·luminació, d'en Jaume Alzamora, que vol copsar les clarors a les quals es lliurà el franciscà, s'incorporen a la lectura sons, músiques i cançons, interpretades per na Bàrbara Amorós, na Margalida Canet, en Biel Carrió, na Maria Genovard, n'Irene Gili en Biel Tous.

La gent del poble d'Artà, que omplí de gom a gom el claustre els dos dies de la representació, gaudí del muntatge i volgué, amb la seva presència, deixar constància de la seva gratitud envers un home que honorà el seu poble i des d'on exercí el mestratge d'un humanista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris