algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
22°

L'espectre multimèdia

La zona de la Llotja i les Drassanes de Palma és, de dia, una mescla curiosa d'encorbatats que arriben, guiris que baden, gent del barri que seu als bancs de darrere el Consolat de Mar i agents de la zona blava. Poc trui, però activitat continuada, inusual el mes d'agost "sobretot la de les corbates", quan el sol pica més fort... Darrerament, la conversa recurrent entre els veïns de la zona no és la polèmica dels horaris nocturns, no. És una presència intermitent, com un espectre, que afirmen haver vist sortir de la Llotja en forma d'ombra.

Es fica a les cases i regira les fotografies, engega les teles, consulta els diaris endarrerits, cerca entre la videoteca familiar, navega per Internet... Es tracta, segons un conegut expert en esoterisme, del primer espectre multimèdia de la història. Abandona sempre els espais visitats precipitadament, sense ordenar cap dels materials consultats, sense apagar els sistemes informàtics... No se'n du mai res. Només en qualque ocasió el propietari d'algun ordinador s'ha trobat que li havia desaparegut el processador de textos... A la nit, les aparicions no minven, però els veïns de la Llotja estan més avesats a sentir crits i renou: el fantasma els pot resultar llavors fins i tots simpàtic.. N'hi ha que juren haver-lo vist qualque vespre de bar en bar. El cambrer del Haddock li va servir un dia una cervesa i se'n va anar sense pagar, encara que no pot assegurar que fos ell, ja que els fantasmes són moneda comuna en la zona quan cau la nit.

De matinada, se'l sent plorar, i entre sanglots es pot entendre qualque renec "alguna cosa així com «què hem fet malament, tato?»", que cessa quan els primers turistes del dia ocupen les terrasses dels bars de Drassanes. És curiós, però, que calli només quan aquests turistes duen càmera... Llavors, quan apareix el primer objectiu del dia, es presenta el fenomen que més escarrufa. Si estava plorant, calla. I, sigui com sigui, la pobra gent que es pren el primer cafè del dia té una sensació que costa d'oblidar: un immens somriure eteri sura per la zona; alguns fins i tot han sentit com si els abraçassin o els donassin la mà i un fotògraf del més enllà els retratàs amb aquell somriure eteri. Absolutament tots els que han presenciat el fenomen estan d'acord: el somriure és fals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris