algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

El tren de Migjorn

Després d'haver escoltat el discurs d'investidura de Francesc Antich i haver vist les primeres declaracions i actuacions dels distints consellers, sembla que dues són les prioritats del nou govern de les Illes Balears.

Per una part hi ha el tema de la reactivació cultural i de la vertebració nacional del nostre país, sobretot pel que fa a la normalització lingüística. Per l'altra la defensa i protecció del medi ambient, considerat com un valor patrimonial que cal cuidar i millorar.

Dins el segon apartat, que és el que avui m'interessa tocar, a part de tot el que fa a tractament de residus i a l'ordenació urbanística la segona gran diferència amb l'executiu sortint serà, segons les primeres impressions, la política de transports.

Cal esmentar que el govern del Partit Popular gairebé no va desenvolupar cap política de transports terrestres, per la qual cosa tot està per fer. I sí va voler encetar una agoserada i contestada política d'autopistes que no ha arribat a dur a terme per qüestions de terminis primer i per motius electorals després.

Pens que és totalment irracional engegar un pla de carreteres, sobretot si és tan mastodòntic com el que ens pretenien imposar, sense haver dissenyat un pla de transports racional, ben estudiat i consensuat amb tots els afectats, és a dir, empresaris i usuaris. Només en una segona fase, un desenvolupament sectorial d'aquest pla de transports es pot traduir en un pla de carreteres, un pla de ferrocarrils, etc. Altrament seria començar la casa per la finestra. Si aquest govern vol fer les coses ben fetes haurà de començar per aquí.

Dins el programa signat pels distints integrants del pacte de progrés es preveuen tota una sèrie d'iniciatives dins el camp dels transports: millora de la carretera de Valldemossa, moratòria de noves autopistes, fer arribar el tren a Alcúdia i Artà, potenciar el transport públic,... Esper, però, qua aquestes actuacions reflecteixin les intencions mínimes i no les máximes, ja que pens que n'hi ha d'altres de tan necessàries com aquestes.

Concretament amb vull referir a les alternatives que s'han plantejat des de diferents col·lectius, especialment des de la Plataforma en Contra de l'Autopista, a la construcció de la macrovia de Migjorn-Llevant. En principi aquesta autopista havia de tenir un doble objectiu: descongestionar la carretera Palma-Manacor i absorbir el tràfic creixent de la comarca del Migjorn. Aquets dos objectius es poden assolir de formes mol manco impactants i respetuoses amb la fesonomia tradicional dels municipis afectats, però sembla que les mesures avançades per ara pels nous dirigents només van encaminades a aconseguir el primer objectiu, obviant el segon. La millora de l'actual carretera Palma Manacor, la construcció d'una via de circumval·lació a Vilafranca i la reobertura de la línia de tren de Manacor anirien per aquest camí. Però, fins ara, no s'ha dit res de com es pensen millorar les comunicacions a la comarca del Migjorn. Jo, des d'aquestes línies voldria fer una proposta: que s'estudiï la viabilitat de la reobertura de la línia ferroviària Palma-Santanyí. Aquesta línia, si es modificava lleugerament el seu traçat original i se la feia arribar a les zones turístiques, principalment s'Arenal i Cala d'Or intuesc que podria ser força rendible socialment i fins i tot econòmicament. Un pla de transports com Déu mana no hauria de sortir a llum sense haver considerat seriosament aquesta possibilitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris