algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
15°

La reunió

Abans que el Govern de les Illes Balears comenci a treballar de debò, s'han hagut de fermar diversos acords amb nus i baga, cosa que ha convertit aquest agost en un mes especialment dur per a les persones encarregades de treure les negociacions endavant. L'únic de tots ells que ha vist recompensat els seus esforços ha estat Andreu Crespí, que gràcies a les múltiples vegades que l'han fotografiat, figura a les estadístiques de popularitat entre El Juli i l'amor secret del Príncep d'Astúries. Però el que dèiem. El fet de completar l'organigrama del Govern ha suposat dies i dies de reunions. El reporter Tribulete va tenir ocasió d'assistir a la del dia trenta de juliol, festivitat dels gloriosos sant Abdon i sant Senén, patrons de la molt anomenada ciutat d'Inca. Tal i com ens té acostumats, la seva feina va ésser impecable. Tant que he cregut convenient reproduir una part de les converses que va enregistrar a la seva casset. Són alliçonadores. Potser perquè feia calor i frisava d'ésser a la Colònia amb els peus en remull a vorera de mar, Antoni Pascual no va anar per les bardisses. «UM necessita controlar sis secretaries tècniques», va dir. Va fer números Antonio Diéguez abans de tornar-li resposta: «¿Y qué tal os irían seis plazas de taquillero en el hipódromo?». «Depèn "va raonar Pascual amb rapidesa. Si tenen una equiparació econòmica semblant a la de Secretari Tècnic, en podem parlar». No el va voler enganyar, Diéguez. Va dir-li: «Será un tanto inferior, pero puede compensarse con un viaje veraniego al parador de Ronda, inserto en el programa estatal de ayudas a las familias trabajadoras». I afegí: «Si alguno de tus beneficiarios tiene familia numerosa aún saldrá ganando». Aleshores va intervenir Grosske. «Els d'Esquerra Unida "va explicar", tenim necessitat de crear dues places de demagog maoista». Andreu Crespí va fer signes evidents de disconformitat amb el braç dret alçat, mentre, amb la mà esquerra, s'aguantava una Polaroid a l'altura del nas. Va fer-se dues fotografies per entregar a les castisses d'Azúcar Moreno, i va respondre a Grosske des del seny del socialisme bisbalià. «Tens en compte "va dir-li" que hem dissenyat un govern de centreesquerra amb penediment ancestral del passat revolucionari?». «Naturalment "va respondre Grosske, que ha agafat el gust a portar corbata d'ençà que li diuen que, encorbatat, té un retirada a Richard Gere. Fet i fet proposam uns càrrecs de maquillatge ideològic per intimidar la patronal. Si l'ós no fa por, no té raó d'existir». Tots hi estigueren d'acord. L'esquerra, sense símbols que la defineixin, semblaria qualsevol cosa menys l'esquerra. I, en aquest aspecte, Crespí va elogiar l'augment de barbes en els consells de govern respecte a la legislatura anterior. Abans d'acabar el comentari esmentat, Diéguez ja demanava: «Vamos a ver Grosske ¿de qué cantidades estamos hablando?» I ell mateix va donar-se la resposta: «¿Te parece bien seis millones anuales para cada uno, más mini dietas para pincho de aceituna y chupito de Palo Túnel al mediodía?». Va dir que sí, Grosske, alhora que justificava la petició: «Un demagog com cal ha de predicar de la una a les dues al taulell de les tavernes». Va agafar la paraula, Antich. «I ja que vosaltres sabeu cuidar tan bé les formes "va demanar a Grosske" no ens traspassaríeu una feminista del 68 amb cabells blancs com la Beauvoir?». Va somriure, Antich. Afegí: «I si és possible que admiri el pensament de Fernando Savater». Va moure el cap, pesarós, Grosske. «Aleshores serà escleròtica», va comentar. Va arronsar les espatlles, Antich. «Mentre pugui mantenir amb ell una conversa d'altura...! Qualsevol dia el tindrem per aquí. ¿Sabeu què passa? D'ençà que hem guanyat les eleccions, tothom que passa per Ferraz em telefona per veure si li puc aconseguir una casita de aperos». Anava a respondre-li Margalida Rosselló, quan Mateu Morro va demanar la paraula. «A un dels nostres directors generals el sou no li arriba al final del mes», va explicar amb preocupació palesa. Antoni Pascual va fer-se, de seguida, càrrec de la situació. «Podem pagar-li dietes per l'import de dos plats sopers i fruita». «No está mal pensado "va replicar-li Diéguez" pero es preferible que hagamos las cosas conforme a la ley. Le damos otra Dirección General. Ya que los del PSM controláis Agricultura, podemos crear la Dirección General de las Vacas Locas». Va demanar a Mateu Morro: «¿El susodicho aspirante a doble cargo, entiende de vacas?». Morro consultà Sampol amb la mirada. Contestà aquest: «Pensam que sí. El seu padrí, per part de mare, va retratar-se al costat d'Ora Ponciano quan va torejar a Son Ferriol un vedell de l'amo en Campet». La cosa, per tant, era factible, així que tots es disposaren a aprovar l'acta. En el darrer moment, Diéguez va jugar les seves cartes. «Amigo Pons "li va plantejar a Damià Pons" ¿Qué te parece si sacamos del actual organigrama de Cultura las bandas de música y creamos la Dirección General de Trompetas y Clarines para uno de los nuestros...?». Va posar cara de pastes agres, Damià. Però a causa de la bona voluntat d'enteniment de totes les parts, va veure's en l'obligació de cedir a la petició. «Ja va bé "va respondre", però vatua el món que no toquin Gallito!». En aquell moment va entrar un uixer a la sala de reunions. Va dir: «El senyor bisbe espera al despatx del costat». «Li has donat berenar?», s'interessà Antich. «Xocolata dues vegades "va respondre l'uixer. Prosseguí: "Diu que pensem en el poble, que troba que ja és hora de cantar La Balanguera des del balcó». «Idò anem», va ordenar Antich. Demanà als altres: «Voleu un paperet amb la lletra?». «O no hi haurà karaoke...?», va demanar Pascual. Però ningú no li va contestar. «Si no teniu inconvenient "va dir Andreu Crespí" jo sortiré el primer». I en acabar-ho de dir ja era defora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris