muy nuboso
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

Saturació

Vaixells de tota casta ens saturen les aigües. Grans i petits, pomposos i discrets, velers ecològics i iots contaminants. La flota regatista marxarà cap a altres contrades, però els hotels flotants continuaran recalant en els ports més importants de les Illes. Són gratacels horitzontals i mòbils, moles impressionants que fan la impressió de ser una gàbia de luxe per a milionaris cansats de terra ferma. Les illes allotgen creuers de totes les nacionalitats: continuen sent lloc de pas, com en els temps antics, punt de trobada de les rutes més comercials del Mediterrani. Els navegants potentats salven així les incomoditats de l'aeroport, problemes d'hotel, hordes de turistes d'espardenya. Vagis on vagis, els barcos són allà. Assetjant les Illes, saturant les aigües.

Des de moltes platges, no es veu l'horitzó. Només màstils i estructures aerodinàmiques que allotgen l'«altre turisme». Se senten lliures.
Arribarà un dia, però, que la mar envellirà a força de motors i gasoil. La via marítima no pateix els embussos de l'aèria, però aquesta mar antiga es cansarà de suportar aquesta explotació lenta i constant. Qualcú li traurà el tap i, des de l'aire, podrem veure un immens remolí format entre Àfrica i Formentera, un desguàs per on la mar fugirà cap a una altra dimensió, més respectuosa.

Quedarà un immens desert allà on un dia hi va regnar el mare nostrum, un continent sota el nivell de les aigües.
Però també hem sobreexplotat el cel. No el dels avions, sinó el de les ones. Cada estiu hi ha problemes amb els mòbils: saturen un espai físic i invisible, eteri, que emplenam de converses, buides la majoria de les vegades. Fins que un dia aquestes paraules se solidifiquin en l'aire i caiguin com pedres. Serà la fi de la intimitat. Podrem llegir converses congelades en totes les llengües dels visitants d'aquesta terra cada vegada més improductiva. Les cobertures dels mòbils ens cobriran de bava intranscendent. De tant en tant, però, trobarem entre les frases convencionals alguna cosa estranya, que ens enganxarà. Atípica i interessant, ens l'endurem a casa per penjar-la com una relíquia.

L'adorarem, com un signe de la intel·ligència que un dia va fer possible travessar la mar i comunicar-nos a distància.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris