lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Les eleccions europees: els partits nacionalistes PSM i UM

Els darrers comicis eren especialment difícils per als partits nacionalistes. El cens electoral de les Illes Balears havia augmentat unes 28.000 persones a causa de l'enorme immigració rebuda en els darrers anys. Cal recordar que el creixement natural a Balears és pràcticament nul ja que els naixements només compensen les defuncions. A més, també hi havia xifres molt importants de balears residents a l'estranger amb dret a vot i d'estrangers residents a Balears. Cap dels tres col·lectius no sembla precisament procliu al vot nacionalista, ans al contrari.

Amb tot, el cert és el que el vot nacionalista als comicis europeus s'ha incrementat considerablement. Ignoram si es tracta de les conseqüències de celebrar al mateix temps comicis locals i autonòmics, sempre més favorables als partits nacionalistes o si bé ha començat un procés de consolidació del vot nacionalista. Si fos així, significaria que el fet habitual de votar partits nacionalistes a les locals i/o autonòmiques i partits estatals a les espanyoles i les europees està perdent força.

Sigui com sigui, el cert és que el PSM ha passat d'obtenir, en el conjunt de Balears, el 6'0% dels vots el 1994 al 9'25% el 1999. En aquesta darrera data, el PSM ha recollit 33.312 sufragis. És el millor resultat mai no assolit per un partit nacionalista en uns comicis d'àmbit superior a les Balears. Fins ara, aquest modest rècord l'ostentava UM el 1986, quan es presentà com a Partit Reformista Democràtic i arribà al 7'1% dels vots illencs. I això que el PSM es presentava en una coalició atractiva però no exempta de problemes. Aquesta, era impecable des del punt de vista nacional, ja que agrupava CiU, el Bloc Nacionalista Valencià i els nacionalistes progressistes mallorquins. També incorporava els nacionalistes d'Eivissa, l'Entesa Nacionalista i Ecologista, però no el PSM de Menorca. I és que, des d'un punt de vista social, el suport de CiU al PP en la política estatal resulta mal de pair per als progressistes nacionalistes.

Naturalment, el suport a la candidatura del PSM (que es deia exactament: PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca-CiU-BNV), fou molt més important a Mallorca que a Menorca o a Eivissa i Formentera.

A Mallorca, per primera vegada el PSM aconseguí ser la força més votada en alguns municipis, com Vilafranca (amb un 45'2), Santa Maria o Campanet. En uns 34 municipis superà el 10% dels vots, sovint fou la tercera força més votada i, en ocasions, va ser la segona. Aquests són els casos de Campos, Consell, Fornalutx, Lloret, Llubí, Manacor (amb un 18'7%), Mancor, Montuïri, Petra (amb un 34'5%), sa Pobla, Sencelles, Santa Eugènia, Sant Llorenç, Sant Joan, Selva i Sineu. També cal destacar el cas de Palma, un municipi on s'ha concentrat bona part del fenomen immigratori abans esmentat i on, a més, es detecta una important emigració de la població autòctona vers la Part Forana, en especial els municipis més propers. Aquí, ha estat la tercera força més votada i ha arribat al 7'9%. El 1994, a Palma, el PSM només assolí el 5'6% dels vots, per no parlar del 3'6% del 1989 i del 2'4% de les primeres eleccions europees (1987).

En canvi a Menorca, per municipis, el PSM fou sovint la quarta o la cinquena força més votada. En va esser una excepció es Mercadal, on ocupà el tercer lloc (6'3%). En el conjunt de les Pitiüses va esser la sisena llista i recollí l'1'1% dels sufragis.

En aquests comicis els nacionalistes de centre, UM, han experimentat un creixement tan notable com el del PSM. Han passat de rebre, en el conjunt de Balears, el 2'6% dels vots (1994) al 5'6% (1999). Això significa que ha rebut, en aquesta darrera data, 20.109 vots. La coalició amb la qual es presentava UM era encara més peculiar que la del PSM. El 1994, aquest partit s'havia presentat amb la Coalició Nacionalista, que encapçalaven els bascos del PNB. També hi eren presents forces nacionalistes o regionalistes de Galícia, Canàries, Aragó i el País Valencià. En un context de criminalització del nacionalisme basc, aquesta coalició es va desfer i, significativament, UM fou l'únic partit que romangué fidel al PNB. Ambdós pactaren amb la coalició Per l'Europa de les Nacions, formada bàsicament per ERC i EA. La nova coalició es denominà «Coalició Nacionalista-Europa dels Pobles». A Balears, es dóna la particularitat de la implantació d'ERC, de manera que la llista d'UM també va rebre els vots del nacionalisme inequívocament independentista. El 1994, aquests vots havien suposat el 0'8%, si bé en aquella ocasió ERC havia tengut el suport de l'ENE d'Eivissa.

Per municipis, a Mallorca UM és el partit més votat en els petits feus d'Ariany i Costitx, i és la segona força a Búger, Muro, Porreres, i Valldemossa. En molts de llocs és la tercera o la quarta llista amb més sufragis. De fet, supera el 10% en uns 20 municipis, entre els quals podem destacar Alcúdia (17'2%) i ses Salines (22'2%). A Palma, aconsegueix el 4'7% i és la quinta força més votada.

Encara més exageradament que el PSM, els seus resultats són molt pitjors a les illes menors. A les Pitiüses, a causa de la implantació d'ERC recollí 244 vots (0'6%).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris