cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
24°

Del camp al sòl rústic

Al peu dels turons del Raiguer, el terrenys plans es couen al forn agostenc. Les gotes que hi han caigut des de fa mig any es podrien comptar amb els dits d'una mà. No han brostat enguany les herbes d'estiu. El paisatge, així, ofereix contrasts rotunds. La mateixa contrada, a l'hivern o a la primavera, ha tengut una verda dolçor suïssa. Ara, enmig del foc aclaparador d'un estiu de sequera despietada, la terra mostra les seves ossades nues. Els rostolls pasturats desesperadament es puntegen amb les relíquies d'allò que, fa ja temps, foren figuerals esplèndids. Al fons, la Serra s'amaga darrere una calitja espessa i densa. La contrada és un aplec de petits bocins. El 1791, mentre la Revolució Francesa ascendia cap al zènit, els pagesos mallorquins feren en aquesta petita plana un acte revolucionari de llarga durada. La rica hereva de la possessió s'havia casat amb un negociant d'alta volada. Però els negocis acabaren fent fallida i la possessió "cases incloses" hagué de ser establerta. Una llista notable de pagesos del petit poble del Raiguer es convertiren "«per via d'establiment»" en propietaris de terres de primera qualitat just al costat de la Vila. Tot un tresor.

El pagès, d'aparença immòbil, és un ésser atent als canvis. Els nous propietaris suprimiren els olivars, no massa productius. A l'hivern, la planura es transformava sovint en un aiguamoll insalubre. Mitjançant albellons i síquies, un drenatge sistemàtic aconseguí fer córrer cap als torrents les aigües mortals que podrien els cultius i generaven el temut paludisme. Durant dècades, el blat, l'ordi i la civada feren costat als favars a les terres sanejades. Entre els sembrats alguna vinya proveïa una taula modesta de raïms i pances. També d'un poc de vi de poc grau i qualitat escassa.

En el segle XIX, aquests petits propietaris pagesos descobriren que la cria del porc podia esser un element fonamental de l'economia familiar. Tota la contrada s'omplí de figuerals. Les varietats de la figa, de la més primerenca a la més tardana, permetien ampliar al màxim el temps d'alimentació del bestiar porcí. Clau de l'economia pagesa, el porc fou, a casa nostra, objecte d'atencions quasi idolàtriques. La cria del porcí imposà als pagesos la construcció de petites cases, amb el complement de forns, solls i pallisses. L'estiu era el temps viu d'aquestes terres. Primer la collita: segar i batre. Després, la cria del porc amb les tasques de collir i secar figues. A poc a poc, l'aigua escassa de les cisternes s'incrementà amb el petit cabdal de pouets de trespel. Els pouers de sa Pobla ajudaren els inexperts pagesos de secà en la recerca de l'aigua inestimable.

Ara tota la plana és una pura ruïna. Els pagesos són una civilització extingida fa dècades. Podria fer segles. Dels esponerosos figuerals d'ahir només en resten, esparsos, esparralls patètics. Les petites cases són ara pures ruïnes cobertes d'esbatzers. La Mallorca d'avui no ha sabut mantenir viva la plana. I com aquesta, totes les altres. Hem passat del camp al sòl rústic. Allò que fou el fonament d'una cultura mil·lenària, és ara un simple espai buit i degradat. El camp era la terra que es conrava. Ara és el «sòl rústic». Un territori que es defineix en negatiu: allò que no és urbanitzable. Progrés? I quin?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris