algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
16°

De l'ordinador al davantal

No es pot dir que no en parlàssiu, mentre festejàveu. Tots dos coincidíeu que, per a una millor convivència, era convenient que compartíssiu la responsabilitat i les tasques, sense que un no hagués de manar feines a l'altre, perquè la llar era cosa dels dos; el lloc on havíeu de conviure en harmonia, inflamats d'amor. Sobretot, sabies cert que, com que treballaves fora de casa, no faries doble jornada: a la feina i a ca teva.

Sabíeu que no us organitzaríeu com alguns coneguts vostres: cada un tenia assignades tasques diferents, segons les preferències; ni faríeu com una parella amiga vostra que cada vegada que havia de fer neteja, es jugava a les cartes qui feia què. Ho teníeu clar: la casa no havia de constituir el cavall de batalla de la vostra vida en comú, així que, segons els horaris, aniríeu fent.

Al principi, us va funcionar. La il·lusió de tenir un ca vostra compartit feia molt més lleu la ingrata feinada de mantenir una casa en ordre. Poc a poc, diverses circumstàncies, sobretot el teu horari, varen fer que la qüestió del dinar et quedàs adjudicada implícitament. I amb el dinar, també hi quedaren incloses altres feines, com anar a comprar i pensar el menú. Pensar el menú: ni se t'havia ocorregut mai que arribàs a ser una càrrega tan feixuga, molts de dies angoixant. Amb el temps va resultar que mentre es coïa el dinar, posaves la màquina de rentar en marxa, feies el llit, escuraves les tasses del matí i anaves llevant coses que, el vespre anterior, havien quedat fora de lloc. Quan ell arribava, ho trobava tot més o manco llest, i en haver dinat, llevava la taula.

Quan te n'has adonat, s'aixeca de la taula per estirar-se tan llarg com és en el sofà i fa una mica de sesta. Tu acabes de dinar i sense temps ni per fer una becada has de tornar a la feina. Ell, funcionari, no n'ha feta mai, de feina, l'horabaixa. Tanmateix no saps en què inverteix tantes hores, perquè quan tornes, al vespre, ho trobes tot tal com ho has deixat: la roba banyada dins la màquina, l'escurada per fer i tota una nòmina de cosetes que tu sí que hauries tengut temps de fer.

Has de reconèixer que has caigut en la trampa: la teva jornada laboral davant l'ordinador sempre excedeix les set hores. Quan tornes a casa et lleves els tacons i el vestit de jaqueta i et plantes el davantal i la bateta de casa. (A ell no li agrada la idea de contractar una dona de fer feines de casa). I fas una altra jornada més feixuga que l'anterior. En l'altra, almanco, et reconeixen la feina i al final de mes et paguen. La teva millor amiga et diu que podria ser pitjor. Tu penses que no té per què ser com és.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris