cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Fum virtual

Després de sentir l'afirmació d'en Miquel, en Tomeu, incrèdul, li demana «I com ho saps que aquest ca pucer que passeges val vint milions de pessetes?» En Miquel, ben xalest, contesta: «Molt fàcil: me'l barataven per dos moixos que valen deu milions cada un!» Mitjançant aquest acudit-metàfora, un bon amic em va intentar explicar, al bell mig del boom immobiliari que va esclatar cap al final de la dècada dels vuitanta, que tota aquella escampadissa de preus de les cases era pur foc d'encenalls. Aquesta història venia a posar de manifest que, tard o d'hora, aquella piràmide de preus cauria com un castell de cartes i moltes de les fortunes que s'havien congriat al redós d'aquella onada s'esvairien en el vent, ben igual que ho fan el fum i les paraules. De fet, el govern de Madrid d'aleshores va posar en marxa un pla per refredar l'economia, que va consistir essencialment a encarir el preu del diner, és a dir, dels interessos bancaris i, nomès amb això, va provocar que es trenqués més d'una baula d'aquella cadena i, per consegüent, bastants empreses del sector s'esfondraren. De tota manera, malgrat aquest incident, el fum que aquella especulació immobiliària va començar a fer palès i del qual el meu amic intentava mostrar-ne la inconsistència, avui no s'ha esvaït sinó que, a més, ha tornat més car, molt més car. El ca ja val quaranta milions i els moixos vint cadascun.

Els explic avui aquesta història, pensant en una altra casta de fum que ara cega els ulls de molta gent, es tracta d'aquest fum virtual associat al preu d'algunes empreses que tenen la font principal del seu negoci a la xarxa, a Internet. L'onada de compres, recompres, fusions i absorcions d'algunes d'aquestes empreses han omplert pàgines i pàgines de diaris i d'Internet. A hores d'ara, la confusió és d'una magnitud aital que nomès alguns especialistes molt i molt qualificats poden dir, sense consultar les seves notes, qui és qui i què és de qui en aquest món dels cercadors d'Internet, dels portals o de les empreses que només existeixen en el Ciberespai. Avui és aquella empresa que compra aquella altra, ahir va ser una altra que es va endur, cap a ca seva, la millor part del capital humà d'una quarta, tot formant part d'un vodevil global, d'empreses que entren per una porta i surten per una finestra, després d'haver estat amagades en un armari o davall el llit durant un temps. Un vodevil que aconsegueix deixar ben bocabadat el personal que no està directament involucrat en la trama. L'altre dia, algú explicava que una empresa com amazon.com, dedicada a la venda de llibres exclusivament a través d'Internet, té un valor en borsa que és molt superior al de, per exemple, un dels primers fabricants de cotxes americans. «Fum!» va contestar algú altre, pensant en les formes de riquesa pròpies de l'era industrial. El seu argument, i el de molts, descansava en el fet que en el cas dels cotxes sempre quedava la maquinària i les cadenes de muntatge, però en el cas de l'empresa virtual no hi havia enlloc per gratar. El cert és que amazon.com, com d'altres empreses del ram, en tot el temps de la seva existència encara no ha aconseguit tancar cap exercici amb beneficis, però fins fa ben poc, el preu de les seves accions era un valor ben sòlid i, tot i que ara han començat a aparèixer dubtes sobre aquesta solidesa i sembla que el fum s'ha d'esvair, convé recordar el que ha acabat passant amb el fum immobiliari, que ben enfora d'esvair-se ha tornat molt més espès.

Per aquells que no creguin gaire en aquesta casta de fumerals, pot servir d'exemple la història que em contava fa poc un col·lega que viu i treballa a Califòrnia. El seu fill va començar a fer feina, ara fa dos anys, en una empresa dedicada a fer una casta de pàgines grogues per Internet. Era una empresa incipient i els salaris els cobraven part en diners i part en participacions de l'empresa. Aquestes accions s'han revaloritzat de forma espectacular, fruit principalment de diverses fusions i absorcions de l'empresa. «Tot això "em deia" és fum. Però, de moment, ha guanyat més diners en dos anys de fer això que jo en tota una vida de fer feina com a informàtic». Un cert sentiment de resignació anava agafant l'expressió de la seva cara quan va afegir que «El pitjor, de tota manera, no és això, saps en què fa feina ara? Doncs posa preu a les paraules... El principi és ben simple, ja que les paraules més sol·licitades en el cercador han de tenir les banderes de publicitat més cares... Des d'aquest punt de vista, és molt més cara, per exemple, «restaurant» que «escola». Ja ho veus, en aquest món virtual, tot té un preu, fins i tot les entrades del diccionari».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris