nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
24°

Unió Mallorquina no és Ma. Antònia Munar

Mai la formació d'un govern havia rajat tanta tinta com la que, conseqüent amb el 13-J i d'un maratonià període negociador, ens ha tocat viure a aquesta Comunitat. A la fi «habemus govern» tot i haver costat una mica. Paral·lelament a la tasca dels polítics han sorgit un caramull d'opinions diverses que denoten les tendències, ideologies i sentiments de la gent i dels diferents mitjans de comunicació, prova inequívoca d'un Estat democràtic. Tanmateix la crítica esdevé fàcil si té la persona física i jurídica com a punt de mira i encara més si es fa des de la frivolitat, la malícia i la ignorància. Un exemple eloqüent és l'article que Ultima Hora va publicar el passat dia 25, signat per Valeriano Herrero Moyà, el qual carrega contundentment contra la presidenta d'Unió Mallorquina.

L'estructura d'aquest partit polític, consolidada i reforçada en els dos darrers congressos després d'haver patit una descarada opressió del Partit Popular, crea els mecanismes adients per tal de captar, en el cas que ens ocupa, els parers dels afiliats de base mitjançant llurs representats en els diferents òrgans, especialment el Consell Polític. En una decisió tan important com és possibilitar la governabilitat, el partit no escatima esforços i estableix un veritable procés comunicatiu. Des de tots els punts de l'Illa, els batles i regidors, recentment elegits, manifesten les seves opinions, de la mateixa manera que els integrants del Consell Polític (sessions de dies 10 i 22 de juliol), circumstància que va significar, gairebé per unanimitat, el suport a les línies marcades pel Consell Executiu.

El suport al govern de centre-esquerra no és una quimera autoritària, sinó el final d'una reflexió en la que hi han pres part els joves, els afiliats, els òrgans col·legiats, la secretaria general i la presidència; és a dir, tot l'engranatge que conforma un partit segur del que vol per al bé dels mallorquins i residents a Mallorca. Els esdeveniments han deixat ben clar que la recerca del poder no és una obsessió perquè: 1.L'oferta (?) del PP suposava moltes més cadires per a UM dins el Govern i dins el Consell de Mallorca. Amb l'actual pacte, el partit nacionalista no té càrrecs dins l'Executiu, tot i donar-li suport.

2.- Unió Mallorquina ha mantingut un tarannà dialogant i realista per tal de garantir la governabilitat de la Institució Insular en clau nacionalista.

3.- L'actitud d'UM obre el camí que ha de possibilitar l'obtenció de representació parlamentària de signe nacionalista al Govern central, que vetllarà pels nostres interessos sense haver d'estar a les ordres de Madrid.

Si ens atenem al paper que ha desenvolupat Unió Mallorquina al CIM durant els darrers quatre anys i al programa electoral per afrontar els comicis, l'aliança amb l'esquerra era tan esperada com coherent. Si aquesta no hagués estat possible, les persones que assumim el projecte huaríem coincidit amb la líder que la millor cosa era mantenir-nos a l'oposició. No quedava altra alternativa.

Miquel Coll Isern, membre del Consell Polític d'UM. Santa Eugènia

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris