algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
13°

Ara, els consells

Es podria començar, per exemple, preguntant: si «els amos de cans perillosos hauran de passar un test psicològic» ( DdB d'ahir), no seria molt més important que aquest test el passassin els que ens han de governar? O la pregunta també podria ser si el repartiment en els consells insulars aixecarà tantes expectatives i tanta d'il·lusió com s'han donat en els actes d'investidura i derivats. Està molt bé que aquesta il·lusió torni a córrer com un embat fresc i encoratjador pels despatxos del poder i pel carrer: basta veure la diferència que hi ha hagut entre la presa de possessió d'Antich i la renovació de Fageda: a l'Ajuntament de Palma, a la ciutat de Palma, hi ha la sensació que el millor que ens pot passar és que siguem capaços de prendre-nos-ho amb resignació taoista. Ja sabem que la llista de problemes que patirem anirà creixent "en el millor dels casos, lentament", ja que queda constància a cada carrer, a cada plaça, a cada cantonada de la ciutat, d'una irremeiable ineficàcia embadocada. Per contrast, l'inici d'una nova etapa, encara que en la constitució de govern hi hagi hagut irregularitats sagnants (com la digna renúncia de Sebastià Serra); encara que la proximitat del poder hagi fet perdre la compostrura política i humana a alguns trepaires; per contrast, però, amb la mansoia i desesperançada escena amb què se'ns va obsequiar en el saló de plenaris de l'Ajuntament, és clar que la Llonja va ser una festa: sense cap necessitat de castells de focs artificials ni d'altres artificiositats. Ara per ara "insistesc en el contrast", l'Ajuntament de Palma ens està desmoralitzant amb una imatge una miqueta sòrdida, amb persones que saben el que volen "que ja és molt", però que no poden contrarestar una insistent sensació d'impotència general. Ara queden els consells. Seran capaços, repetim, d'estar a l'alçada de les expectatives que ha despertat la constitució del Govern? No és una qüestió secundària, ni banal, ni trivial: és la qüestió del moment. I si en el repartiment de responsabilitats en el Govern s'ha mirat tan prim, no s'hauria d'enviar tot en orris considerant els consells com a tómboles per a premis de consolació. Perquè si els consells no funcionen, de què serviria que el Govern fos el millor del món?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris