cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

Lladres i serenos

Un hotel de Palma va ser l'escenari, el cap de setmana passat, d'un congrés ben original i sorprenent, perquè es tractava d'un congrés de mestres d'aixa informàtics, els altrament coneguts hackers. D'entrada pot semblar que, més que un congrés, es tractava d'una trampa parada per la policia per agafar a tots quants hi fessin acte de presència, atès que el referent més habitual, i gairebé únic, d'aquest col·lectiu acostuma a estar relacionat amb malifetes de tota casta i color: assalt i destrucció d'informació continguda en ordinadors d'empreses i organismes oficials, virus de tot color, tràfic de programari pirata i de pornografia variada i un llarg etcètera d'actuacions delictives. Aquesta és l'única cara que ens han fet ben visible dels hackers i que amaga la veritat sobre aquesta tribu humana a la que, entre d'altres coses, devem els ordinadors personals i una bona part de la forma actual de la tecnologia informàtica. Els hackers autèntics, als que preferesc referir-me com a mestres d'aixa, ja que aquest és el terme que es correspon fidelment a la traducció del terme anglès, són persones que estan mogudes pel desafiament que els suposa vèncer les dificultats associades a la, moltes vegades pretesa, seguretat dels sistemes informàtics. Amb les seves incursions, que ells consideren essencialment com a manifestacions de la seva destresa tècnica, dels seus coneixements, posen a prova tot quant sistema informàtic se'ls posa a tir. I cada vegada que descobreixen una porta falsa d'entrada, posen en evidència el fabricant del programari per una banda i, per l'altra, ens avisen que les nostres dades no estan segures. S'imaginen el que passaria sense aquests avisos constants que suposen els èxits d'aquests mestres d'aixa informàtics? Les fallades de seguretat continuarien existint i només alguns privilegiats, amb els fabricants del programari davant davant, en podrien prendre avantatge.

Per altra banda, l'aparició dels mestres d'aixa informàtics és simultània, àdhuc anterior, a la tecnologia informàtica, i per consegüent, que a Palma se celebri un congrés d'aquests, el primer de tot l'estat, és un tímid signe de normalització tecnològica. No deixa de ser tranquil·litzador poder veure, en viu i en directe, aquests quaranta jovençans, venguts de diversos indrets d'aquí a la península, asseguts enrevoltant una taula intentant a tota hora la presa de la Bastilla, és a dir, aconseguir entrar en un servidor d'internet, muntat expressament per aquesta ocasió, i ultrapassar les seves barreres de seguretat amb l'únic objectiu d'aconseguir fer-se l'amo del sistema. I tot això només per bravejar, per mostrar que no hi ha programari ni maquinari que se'ls resisteixi. Per això mateix, no és gens sorprenent que l'empresa que va finançar aquest congrés sigui precisament una empresa de serveis de xarxa per a la qual la seguretat és vital. Ho comencen a entendre? Aquesta és la seva autèntica pedrera, ja que d'aquí han de sortir els seus experts en seguretat informàtica.

Per altra banda cal no oblidar que hi ha hackers que fan mal i, de vegades, molt. Són els que constitueixen un autèntic maldecap per empreses i organitzacions i els responsables de la mala fama que gaudeixen tots els hackers en general, però en tot col·lectiu hi ha desviacions i no deixa de ser terriblement injust que paguin tots per uns pocs. De tota manera, per controlar aquests darrers, ja hi ha el codi penal, la policia informàtica i, sobretot, la BSA (Business Software Alliance), una associació d'empreses de programari que té per objectiu principal eradicar l'ús lucratiu de còpies pirates del programari que fabriquen. I no van de bromes, no. També la setmana passada, la Cámara de Comercio de Múrcia va distribuir una nota de premsa en la qual denuncia que la immensa majoria dels seus associats (pimes, essencialment) havien rebut, per correu certificat, una carta de la BSA en la qual se'ls comminava a emplenar un formulari sobre el programari que tenien, ensems que els advertien que sabien que feien servir programes pirates i que si no regularitzaven aviat la seva situació serien objecte d'accions legals que emprendria la mateixa BSA. Aquesta monada de carta la varen rebre fins i tot empreses que no han tengut mai cap casta d'ordinador (encara en queden!). Ja es poden imaginar la cara de molts d'aquests petits empresaris en veure aquesta carta que regira més que qualsevol amenaça, per real que pugui ser, de virus.

Ja ho veuen, quan era petit i anava al cine, gairebé sempre sabíem, o ens pensàvem saber, qui eren els dolents i qui eren els bons. Molts encara recordem el sarau que s'armava al galliner quan, ben bé en darrer moment, arribaven els bons i guanyaven els dolents. Avui ni en el cine, ni amb això de la informàtica, com en tantes d'altres coses, mai no acab de saber ben bé qui és cadascú. De vegades, encara que m'ho expliquin.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris