cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Monòleg al restaurant

El dinar no es podia presentar millor. Per començar "el més important de tot", uns comensals simpàtics, amb presència francesa, que sempre dóna una nota de distinció i politesa. Encara que el dinar fos una mica-mica això que se'n diu «de feina», hi havia motius suficients "en la conversa, en les actituds, en l'ambient en general" per no prendre's l'argument general com una càrrega. L'argument havia esdevengut un pretext, com en qualsevol obra de creació. Hi ajudava, i no poc, la cuina, una de les millors de la ciutat, una cuina suggerent però no aventurista. A les parets del local no hi ha quadres dolents. I l'aire condicionat estava just al punt en què no tens calor però tampoc no tens present que hi ha aire condicionat. En fi, un trocet de cel en aquesta terra.

I, de sobte, em va caure la fitxa: és aquí, és aquest restaurant! Per què no hi havia pensat abans? Servidor no era ni el convocant ni l'amfitrió, però sé que la indulgència dels comensals hauria equivalgut a concedir-me dret de veto. I fins i tot, en aquell moment, just quan encetàvem el segon plat, hauria d'haver tengut la valentia d'aixecar-me dret i dirigir un breu parlament més o menys amb aquestes paraules: «Amics, una negligència meva no ha impedit que avui dinàssim en aquest restaurant. Si servidor hagués tengut present el contenciós cívic que un bon amic meu s'ha vist obligat a capitanejar, avui no dinaríem aquí. Heu de saber que aquest restaurant causa moltes molèsties als veïnats "el meu amic entre ells", ja que els vespres la terrassa s'omple de persones que lentament van aixecant la veu; ja que des de la cuina pugen renous en la catalogació dels quals el meu amic du mesos treballant. És un restaurant molt distingit, però darrera aquesta pantalla de netedat i bon civisme, s'hi amaga una manca d'escrúpols que manté els veïnats en peu de guerra i encarats a una segura derrota: tot quant fan "firmes, denúncies, etc.no serveix de res, perquè és ben sabut que amb aquest equip de govern a l'Ajuntament de Palma no es farà res mai contra els renous. Hi hauria d'haver una associació supraveïnal encarregada de marcar amb un senyal ben visible els locals que causen molèsties, i així, en programar eixides, els evitaríem. Perquè dinar aquí tan civilitzadament com ara ho feim és un acte de vandalisme. Prendre copes a barriades on sabem que els bars causen tantes molèsties és un acte de vandalisme. I ens hem de protegir contra nosaltres mateixos, ja que ens convertim en vertaders salvatges mentre creim que només menjam o bevem com a persones civilitzades». Però no ho vaig dir. Els remordiments no m'abandonaran mai, per més que me'ls vulgui desempallegar escrivint articles autoflagelatoris.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris