algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Francesc Antich

Quan divendres passat, a les 19'27, el president del Parlament (parèntesi una mica llarg però necessari: a veure si l'OCB envia a Antoni Diéguez una carta d'agraïment pel seu exemplar comportament que honora el càrrec que ocupa i, encara molt més, a ell personalment) llegia les paraules màgiques, «s'entén atorgada la confiança de la Cambra al Molt Honorable senyor...», segurament molts se'n feien creus que Francesc Antich s'hagués convertit en el president de Balears. Ara fa devers un any i mig, llarg, ningú no donava un duro per Antich. era el moment en què el PSOE i el PSIB posaven en marxa allò de les insòlites primàries. En la situació interna del PSIB, el que un dirigent aununciàs la seva voluntat d'optar a la candidatura de la presidència, no passava de parèixer res més que una de les moltes personalitzacions de les guerres socialistes. Però Antich va apostar, molt fort, per una idea: «hem de ser més PSIB que no PSOE. En certa manera també ho havia intentat Joan March amb el seu corrent anomenat Socialisme i Autonomia, però aquell projecte no funcionà, com tampoc no va ser possible durant la transició fer el PSC a la balear. Segurament amb més d'un consell del mateix March i de persones que bevien des dels anys setanta d'aquesta idea (no és casual que entre els seus més directes col·laboradors s'hi trobin Antoni Tarabini o Celestí Alomar, entre d'altres) Antich se la jugà amb un projecte clarament autonomista del socialisme, que quedava perfectament resumit, i el missatge clavat, amb aquest «hem de ser més PSIB que no PSOE». Arribaren les primàries i Antich les guanyà. Quan el candidat va presentar la llista electoral les desconfiances i fins i tot els menyspreus tornaren a manifestar-se. Tant a fora del partit, com a dins. Ningú no continuava donant un duro. Tot i amb això ja n'hi hagué que advertiren, en aquella llista, una certa estètica i manera de ser de molts dels seus components que ben bé podria tenir les característiques d'una aposta de futur en clau autonomista. Si més no ja pareixia una llista «més PSIB que no PSOE». Però Antich continuava sense que ningú no donàs un duro per ell. Vengué la campanya electoral i la primera setmana el duro continuava sense aparèixer per enlloc. Però arribà el dilluns dia 7 de juny i en aquell debat en el qual destrossà Matas (i valgui un altre parèntesi: pareix que el cap de l'oposició no va aprendre res i divendres passat el d'Algaida se'l tornà a menjar de viu en viu) Antich demostrà que, efectivament, era el líder d'un projecte i no un simple candidat. El que li faltava, clar, era fer un bon resultat electoral. El va tenir, no òptim però sí suficient. El PSIB no s'enfonsava sinó que augmentava un diputat i, sobretot, deixava clar que qualsevol opció alternativa al PP passava pel lideratge socialista i, particularment, per convertir-lo a ell en el pilot del canvi polític. Així ha estat, Antich ha aconseguit el que mai ningú de l'antic PSOE no havia aconseguit. En cap ocasió els socialistes no han tengut tan de poder com ara. A partir d'aquest moment és quan, precisament, haurà de demostrar de veres que vol posar en pràctica el seu projecte (tant dins el seu partit com de portes cap a fora) i concretar en fets aquest ser «més PSIB que no PSOE».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris