cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Matas, el majoral

Punt i final. Avui començarem per les acaballes. No en parlarem pus d'aquesta tropa sense adjectivar que aquests dies inicia la seva particular travessia del desert. De totes maneres m'agradaria enartar-me en aquesta darrera ronda del joc i dir-hi dos mots no per guanyar la partida sinó per fer veure de com ells fan bandera de les falsies que ens volen fer passar per trumfos bons.

Potser ho hem embullat una mica. És la servitud de la metàfora. Però ara ho aclarirem. El PP illenc ha fet servir dos arguments per apaivagar l'escaldadura de la derrota; el primer, de defensa, consistia a fer-se la víctima: tots van contra nosaltres. M. Payeras va il·lustrar, d'una manera magnífica, des d'aquesta secció de com duen les sabates girades de peu. El segon argument és, més aviat, d'atac: que el nou govern es posi a fer feina aviat, han pregonat per pa i per sal els diversos dirigents del PP, presentant aquest interregne d'un mes i mig com una fase, sinó de caos total, com a mínim de buit abismal on la paràlisi ha estat absoluta. Una fase de desgovern!

En Jaume Matas, si una cosa ha demostrat ben a les clares, és la seva vocació de majoral. (Per als més jovenets diré que dins l'organigrama d'una possessió mallorquina hi havia els propietaris, que eren els senyors; llavors venia els amos, que eren els qui administraven l'explotació; en tercer lloc, hi havia el majoral que era una figura interposada entre els amos i la resta de treballadors, la funció del qual era executar les ordres dels primers fent-les complir als segons). El seu mandat no ha passat d'aquí. Primer ho fou de l'amo en Cañellas, per desposseir un altre majoral que volia ser tant o més que l'amo, en Soler; després, pel que conten les cròniques periodístiques, s'ha convertit en el majoral de n'Aznar.

Ara, es veu que encara no ha assumit el paper de cap de l'oposició i vol actuar com un majoral (com un majoral que jo vaig conèixer i amb una vergueta d'ullastre tocava les anques dels jornalers malfeiners) sense saber, o obviant que ell o el seu executiu, o la gent que tenia a les seves ordres són un dels culpables fonamentals d'aquesta paràlisi de l'administració i ara vol encolomar el mort al nou executiu. Una paràlisi motivada, en alguns casos, per les travetes constants i continuades que es feien alts càrrecs del seu propi govern, i quan dic alts càrrecs dic alts càrrecs, gent que no es moca amb el puny; i fer la cosa més senzilla es convertia en un autèntic equinocci. D'altra banda, personal de lliure designació "vertadera pedrera de candidats a les llistes municipals", gent que ocupa una responsabilitat mitjana dins l'administració i que s'ha dedicat en cos i ànima a preparar i executar la campanya electoral del PP deixant de banda les seves responsabilitats. (Així, assumptes que per a moltes famílies humils poden esser per al proper curs de vital importància com és el cas d'un menjador escolar han quedat hivernats per obra i gràcia de la sempre feinera i dúctil gent que treballa per a l'executiu Matas).

Pel meu poble diuen que ningú no sent olor de merda si no en va ple, potser és una hipèrbole un xic massa escatològica tractant-se d'una persona que ha arribat a la qualificació de molt honorable. Però no em parlarem pus. Punt i final.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris