cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

La il·lusió

La paraula que més hem sentit aquests dies d'investidura (i de qualque envestidura que també hi ha hagut) ha estat il·lusió. Tothom la té a la boca.

El govern que sortirà després d'unes crispades eleccions i d'un llarg procés de pactes, serà un govern «de progrés», però també i sobretot, d'il·lusió.

El part (pacte) ha estat complex i una mica tens i ha estat necessari ajuntar fins a cinc forces polítiques progressistes i nacionalistes, per superar el front de dretes, aplegat sota les sigles unitàries de PP.

Un front anti-PP per derrotar els qui, sense dos dits de front, intentaren mantenir tots els fronts oberts i han acabat amb el front obert. Obert i ple de traus.

Unes eleccions que esdevingueren la mare de tots els enfrontaments per culminar dos anys de política «frontista».
Però totes aquestes tribulacions queden al darrere. I davant, un horitzó d'il·lusió, com una flor de primavera que neix. Una flor que caldrà regar.

Volem fixar l'atenció, però, en el significat (o, potser millor caldria dir significats) de la paraula il·lusió. aquesta il·lusió que ens envaeix.

Il·lusió, segons el diccionari, pot significar «engrescament que s'experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa», però també pot referir-se a un «error dels sentits o de l'esperit que fa prendre per realitat l'aparença; engany degut a una falsa aparença» i encara més «esperança sense fonament real».

No cal ni dir que ens sentim identificats amb la primera de les definicions. Ens agradaria que el govern pentapartitto que presidirà Francesc Antich, fos un ens generador d'il·lusió en el sentit d'engrescament i que aquestes esperances que una bona part de la ciutadania ha dipositat en aquesta renovació governamental tenguessin una resposta en fets i actuacions directament proporcional a tanta despesa d'il·lusió i esperança.

Només demanam que ens omplin aquestes senalles teixides amb fil d'esperança amb fets, amb realitzacions que ens converteixin la il·lusió en millores per als ciutadans i ciutadanes d'aquesta terra i en la satisfacció dels nostres desitjos col·lectius.

No podem oblidar que un dels grans reptes de les Illes Balears per al començament del tercer mil·lenni és la creació d'una sola comunitat, que tengui com a base la llengua, la cultura i la identitat pròpies d'aquesta terra, però que sigui capaç d'integrar i assumir tota la gent que véngui d'on véngui vulgui quedar a viure aquí.

I, potser, per començar caldria tenir en compte que hi ha un sector important de la nostra societat que veu el nou govern com un govern d'il·lusió en el sentit de fictici, d'irreal o poc consistent. Una gent que pensa que durarà poc i que no cal engrescar-s'hi.

Un fruit de la política de fronts de què hem parlat. Però al cap i a la fi, una gent que ha de participar de la tasca ingent de crear una nova manera de fer les coses. Una nova il·lusió en el sentit d'esperança. Una gent que ha de menester una mà estesa que els ajudi a botar la línia que separa els dos significats de la paraula il·lusió.

Un repte apassionant, i, és clar, il·lusionador per al nou govern d'Antic.
Un govern Antich. I tan nou.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris