nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
19°

L'hora de Gabriel Cañellas ha arribat

La història és sabuda. El 1995, José M. Aznar va obligar a dimitir el president de la CAIB que acabava de guanyar les eleccions amb majoria absoluta, Gabriel Cañellas, per «netejar» la imatge del PP esquitxada pel cas de finançament il·legal conegut com Túnel de Sóller. Davant Espanya, Aznar es va presentar com el polític honest de Madrid que prescindia d'un corrupte «de provincias» que obstaculitzava la seva cursa a la presidència del Govern. Quatre anys després s'ha destapat tota la pasterada que alguns ja intuíem l'any 1995. Segons consta en declaracions fetes sota jurament davant els jutges, la primavera de l'any 1987, quan era president de la Junta de Castella i Lleó, José M. Aznar, va rebre en mà a l'hotel Melià de Valladolid les següents comissions il·legals per finançar la seva campanya electoral: 750.000 ptes. del constructor José Antonio Martín Pallín i tres milions en xecs dels constructors Sangregorio, Miguel Vecino i César Martínez. És el famós cas Zamora que ara és als tribunals. Des de la perspectiva que dóna el temps que ha passat, ara resulta que el foraster, José M. Aznar, va fer pagar els plats romputs a un negret de les colònies, Gabriel Cañellas, per un «delicte» del qual ell n'era l'autèntic mestre que havia fet escola dins el PP de com finançar un partit amb comissions il·legals.

Aquests darrers quatre anys han estat un calvari per a Gabriel Cañellas i els seus. En qüestió de dos mesos, va passar de ser als ulls d'Aznar un «president model» a un corrupte indesitjable que havien de fotre al carrer «por el bien de España»; va passar de ser l'amo indiscutit de la possessió, a ser escarnit per molts petimetres ambiciosos que ell mateix havia ajudat a promocionar-se dins el PP. Els casos més destacats han estat els de Jaume Matas, Rosa Estaràs i Jaume Font. Tots tres, gràcies a Gabriel Cañellas, varen tenir un ascens fulgurant i varen passar de treballar als escalons humils i intermedis de l'Administració, als càrrecs de consellers i de direcció del PP balear. Com li varen pagar, aquests Brutus? Doncs, la història és coneguda de sobres. Els tres anys que Matas, Estaràs i Font han ocupat els màxims llocs del Govern balear i del PP mallorquí no s'han aturat de difamar davall davall Gabriel Cañellas i els seus seguidors. A tall d'exemple, basta veure com han tractat en Cosme Adrover de Santanyí, després de dedicar mitja vida al PP. El que li han fet a aquest home no té nom! Doncs bé, els resultats electorals de dia 13 de juny, sumats a la signatura del Pacte de Progrés més la vista del cas Zamora als tribunals, en el qual el mateix Aznar s'ha vist obligat a declarar solemnement en el Congrés de Diputats que «No he recibido personalment ninguna cantidad de dinero del constructor Sangregorio ni para mí ni para mi partido» (DdM 22.04.99), han creat una ocasió magnífica perquè Gabriel Cañellas es pugui treure una a una totes les espines que tant des de Madrid com des de l'entorn d'en Matas li han clavat durant els últims anys. Què espera Gabriel Cañellas per fer bugada? El millor acte de servei que l'expresident Gabriel Cañellas pot fer a Mallorca, encara està per fer: contar-ho tot. I tot vol dir tot. El dia que l'excap de la tribu, Gabriel Cañellas, relati amb pèls i senyals com va ser sacrificat hipòcritament pels seus senyors de Madrid, aquest dia estic segur que molts mallorquins i mallorquines rebran la vacuna definitiva contra la madriditis i s'adonaran que mai no es poden defensar els interessos de Mallorca des de dins d'un partit espanyol.

Jaume Sastre. Lobby per la independència. Inca.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris