nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Article del Repartiment

El tema d'aquests dies és l'espectacle que ofereixen els senyors i les senyores del Pacte de progrés repartint-se, no sempre en bona harmonia, els càrrecs en el nou govern "en minúscula, perquè aquí s'empra com a genèric: totes aquelles tasques derivades del fet de governar, sigui en una o altra institució". I, sí, aquests repartiments sempre tenen ressonàncies no massa edificants. Si començam pel Repartiment en majúscules, potser ja no ens espantaríem de res. O, encara abans, en el Sopar en el qual el rei en Jaume i els seus homes varen negociar l'aportació de cadascú a la Conquesta i allò que en demanaven a canvi "la fórmula exacta no la record ara mateix, però consistia en una explícita i llampant exigència de la part corresponent en el botí": arribaríem a la insigne obvietat que ningú no fa res per res i que pocs es conformen amb allò que els toca. Efectivament, parlar de doblers, de poder, és poc elegant, és poc delicat, i per envestir qüestions d'aquesta naturalesa s'ha treballat insistentment, i sense gaire èxit, tot s'ha de dir, amb tota casta d'eufemismes. Però com que, al final, els doblers poden ser comptats, els eufemismes arriba un moment en què es deixen de banda. O sia que la cosa ve d'enrere. I si, a més, s'ha produït un procés de grollerització general de la vida política, haurem de convenir que no tendrem massa oportunitats, en vida, de contemplar fineses o sublimitats. Les ganivetades ja no es peguen per l'esquena, que era una forma d'estalviar un segon de pànic a la víctima, sinó de qualsevol manera, així com ve. La vida és dura, si vols fer una truita has de rompre ous, qui no te l'ha feta la't farà, i coses així: veritats universals d'acatament indefugible. I bé, la pregunta seria a veure si l'espectacle que ara se'ns ofereix és més sangonós, més roí, més sòrdid o més repugnant que els que fins ara s'havien estravengut amb motiu de les anteriors formacions de govern. Venga, senyores, senyors, seríem capaços entre tots d'elevar una mica el to de la demagògia i de no fer-la tan baratera? Basta fer memòria per concloure que tants d'anys en el poder serviren perquè la dreta es recobrís d'una històrica epidermis de sobèrbia que l'arribà a fer insensible a les formes. Ara la prudència política aconsella silenci.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris