algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

Madrid, etern Madrid...

No podia ser d'una altra manera. Madrid acabà polaritzant part del debat d'investidura, la intervenció de la majoria de líders i, sobretot, el frec a frec entre Antich i Matas. Ara ja sabem que una de les primeres coses que farà el Govern de progrés serà reclamar a Madrid els cent mil milions en inversions que el PP estatal posà sobre la taula de Maria Antònia Munar per aconseguir el seu suport. A més, les al·lusions a Madrid també arribaren per part de Matas, quan recordà que una Moncloa controlada pels socialistes també va ser avara amb les Balears. Per tant, arriba el canvi de Govern i de rumb històric d'aquesta terra sota el mateix trauma polític amb què s'encetà el procés autonòmic el 1983: Madrid és el problema, abans i ara. A això ho saben perfectament els partits nacionalistes, que tenen com a raó de ser acabar amb els abusos del centralisme. Però també les formacions de disciplina estatal, que només veuen un duro en inversions quan coincideix el seu color polític amb el que mana per devers «la Puerta del Sol». Però una cosa és certa: aquest país és llest i tossut. Sempre ha votat en contra de Madrid, elecció autonòmica rere elecció autonómica. La Castellana podrà pegar bescollades, però mai no aconseguirà torçar el coll illenc. Quan entre 1983 i 1995 González era el gall andalús de los madriles, aquest país votà conservador fort i no et moguis. Però en la primera elecció posterior a l'arribada al poder del cap quadrat de Valladolid, Balears vota progressista, s'uneix i s'articula políticament com mai i, en la cojuntura de major benestar econòmic i social de la seva història torna plantar cara al Manzanares encara que això li costi més espoli fiscal i retallades ignominioses en els «Presupuestos Generales del Estado». Però és igual. Al capdavall, els països es fan des del patiment i des del coratge en la defensa de la llengua i la cultura pròpies. I sempre mostrant les dents als qui es creuen els amos del sembrat. Ja passà el 1521, quan la nostra Germania formà línia contra les dèries imperials i la febre recaptadora d'imposts de Carles V. I tornà passar el 1714, un altre cop units en defensa dels drets d'autogovern. Sempre a la contra, sempre endavant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris