algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Antich i la transició d'Adolfo Suárez

Una cosa és segura: Antich és conscient que estrena presidència trepitjant ous. I també afronta aquesta etapa política, decisiva en la seva vida, sense por de cremar-se. Només així es pot entendre que el nou president fes un record en el seu discurs a la transició democràtica protagonitzada per Adolfo Suárez ara fa dues dècades. Suárez emprengué la transformació de l'Estat conscient que la seva tasca era titànica perquè havia de canviar la mentalitat de diferents generacions d'espanyols. En aquest sentit, la situació d'Antich és semblant. Aquí ningú no ha conegut res més que Partit Popular, amb una incidència total del canyellisme que ha durat més d'una dècada. Però per sobre de l'intent de canviar la mentalitat de la població, acostumada que sempre comandin els mateixos, l'apel·lació a la transició és un claríssim avís als seus socis d'Unió Mallorquina. Aquests dies s'escolten insistents campanades en el sentit que aquesta legislatura podria acabar abans d'hora per una moció de censura facilitada per UM. Però entre els dirigents d'aquest partit hi ha nombrosos i destacats membres de l'antiga UCD. I ells millor que ningú saben on duen les baralles intestines i els viratges sorpresius en conjuntures que després es pot comprovar que eren històriques. S'ha de reconèixer no poca habilitat a Antich a l'hora d'estructurar el discurs, que obeeix a la voluntat del conjunt del Pacte de Progrés i no només del PSIB. Perquè aquí i avui, com era el cas del període 1976-82, es tracta d'intentar estructurar un país fins ara acostumat al creixement desmesurat i al sectarisme polític. L'intent és molt arriscat, però si surt endavant el que pot quedar fora de joc és el PP. A més, aquí s'estableix una dinàmica diferent a la del Principat. Aquí l'aliança és de nacionalistes i de l'esquerra, fet que pot afavorir, i molt, la normalització lingüística i l'aposta pel català per part dels fills de la immigració. I en tot cas, encara que el Pacte de Progrés se'n vagi en orris, igual que li passà a la UCD, el cert és que el camí cap a un nou model de país pot ser irreversible. De fet, el PP no tindrà més remei, a mig termini, que assumir molts dels principis exposats per Antich, com també ha assumit el centrisme de Suárez com la seva principal bandera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris