cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

El rei de la meva llar

Un dia, mentre feia zàping radiofònic, vaig sentir que anunciaven, en una emissora local, un programa: «El rei de la teva llar». Ho dic per endavant, qualsevol intent d'endevinar la temàtica de l'esmentat programa no conduirà més que a errors, perquè l'objectiu no era un altre que escoltar i contestar les preguntes que els oients formulaven sobre els seus electrodomèstics.

Tan desmesurat, a primera vista, pot resultar titllar de reis els aparells que ens fan una mica més còmodes les tasques habituals de ca nostra, que ens pretenen o que, al capdavall, no serveixen per a res; com dedicar un espai radiofònic, per curt que sigui, a parlar d'electrodomèstics. Però no ens deixem enganyar. Qualificar d'inútil el programa és fruit d'un rebuig més intel·lectual que pràctic: què faríem sense la màquina de rentar, la gelera, la conservadora, la cuina, el forn, el túrmix, l'aspiradora, el renta-vaixelles, i tants d'altres aparells? Idò no ens quedaria més remei que dedicar una quantitat de temps "de què no disposam" a endreçar la casa i totes aquestes feines que s'han de fer en una llar. I com ens entretendríem si no poguéssim ni veure la televisió, ni escoltar música? Vist així, amb més calma, pot ser, fins i tot natural i ajustat a raó, que es qualifiqui de rei l'electrodomèstic. Sense anar més enfora, hi ha alguna cosa que faci trontollar més "llevat de la manca de salut, és clar" l'ordre habitual d'una llar que s'espatllin els electrodomèstics, com ara una màquina de rentar? La veritat, no se me n'ocorre cap altra. I no es tracta d'estar sotmesos a aparells inútils; ara mateix, no sé de ningú que faci la seva bugada a mà "si no és de peces delicades. Més encara, no sé de ningú que sàpiga rentar a mà, tal com es feia un temps: m'imagín xopa de cap a peus, d'aigua i de suor, intentant, sense èxit, que les tovalloles quedin del tot aclarides de sabó. I no hem d'oblidar que en les cases «modernes» la bugaderia és minúscula o inexistent, la qual cosa afegeix dificultat a aquesta feina.

Amb tot, no reconeixem fins a quin punt som dependents dels aparells domèstics, si no és quan fan el cuec en el moment més inoportú (hi deu haver algun moment oportú?). I amb aquestes estic, sembla que som víctima d'un motí silent, però d'allò més efectiu, si el que es vol és provar la meva fortalesa d'ànim. Primer va ser la gelera, que no refredava com pertoca; ara la màquina de rentar ha passat a millor vida, no sense haver fet abans el bategot i vessat aigua a doll. Com que no en tenia a bastament, el cotxe, que no forma part estrictament de l'exèrcit electrodomèstic, s'ha solidaritzat amb la gelera i la màquina de rentar (o n'ha tengut enveja, qui sap) i ha reclamat la meva atenció obligant-me a fer-li una reparació del tot imprevista. De manera que, entre una cosa i l'altra, el racó, que m'ha costat mesos d'esforços i privacions de capricis, destinat a les meves anhelades vacances, en què havia de fer el viatge dels meus somnis, s'ha fos en menys de vuit dies. Hi ha algú que encara dubti que el vertader rei de ca nostra és l'electrodomèstic? Idò és un rei despòtic, absolutista i sense miraments.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris