nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Sobre pactes antinatura

En el cas que algú no hagués llegit ahir l'article de Miquel Payeras titulat El front del PP anti-tothom, publicat en aquest diari, se li hauria d'aconsellar que s'endinsàs en l'hemeroteca encara cruixent i el recuperàs: conté una anàlisi clara, no gens sectària, del que han estat les relacions PP-UM que explicarien, finalment, l'origen del Pacte de Progrés. Molt en resum "un resum que no fa innecessària la lectura de l'article", se'ns conta quina ha estat l'estratègia del Partit Popular per acabar amb Unió Mallorquina i per diferenciar-se obertament de la resta de partits en tota una sèrie de qüestions. És a dir, com ha fet un front anti-tothom. I crec que és il·lustrativa la lectura d'aquest article perquè la dreta encara no ha trobat una forma una mica més digna d'explicar el seu desallotjament del poder que no sia el «frontisme». L'adjectiu, en castellà frentista, va ser utilitzat per un diari madrileny d'ultradreta i es veu que va agradar molt. Encara ara, el senyor Matas i Palou, quan va a Madrid, parla de pactes antinatura. Déu meu, què deu entendre l'encara president en funcions per antinatuta? Què deu entendre? No hem sentit fins ara la veu de cap membre rellevant del PP preguntar-se per què la resta de partits han cregut convenient coalicionar-se. És curiós. Una bona autocrítica podria començar, segurament, amb aquesta pregunta. Qui sap si algú proposaria com a punt de reflexió el cas de Grècia, amb la dreta i els comunistes pactant per treure els socialistes del poder, en una operació de neteja qui sap si contranatura, però segurament necessària. Creuen en el PP que a la senyora Maria Antònia Munar allò que la fa més feliç és pactar amb el senyor Grosske i viceversa? O amb el senyor Antich i viceversa? És clar que la política és l'art de fer possible allò que és possible, però que una cosa sigui possible no lleva que sigui dolorosa: i aquí comença una altra vegada la història: per què pactar amb el PP és més dolorós que pactar amb tants d'altres alhora? Potser la resta ha considerat que allò que els unia temporalment "una situació creada pel PP" era més important que allò que, òbviament, els allunyaria en condicions de normalitat. I, sí, per fer front a aquesta etapa, s'han de distribuir les àrees de poder: el PP no ho havia fet?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris