nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Kennedy

Qui no lamenta la mort del jove Kennedy, la seva dona i la seva cunyada? La mort d'una persona és com la pedra que tires al safareig: obre unes ones circulars, que s'expandeixen i van perdent força a mesura que el cercle s'amplia. Les ones que forma una mort anònima poden no traspassar l'àmbit estrictament familiar. Hi ha morts que ni això. Però se suposa que les lamentam totes, en tenguem o no coneixement. Al cap i a la fi, ens hem de fer creure que tots som persones de bona voluntat, disposades a compartir el dolor véngui d'on véngui. La mort del jove Kennedy ho demostra una vegada més: ha obert telediaris, informatius radiofònics, portades de diari... aquí, no només a Nord-amèrica. Aquí. Quina rellevància podia tenir per a nosaltres el personatge mort en accident d'aviació? Quins coneixements en teníem? La seva vida, encabia alguna missió que ens afecti? Per a nosaltres, era un simple mortal, portador d'un llinatge pertanyent a una història típicament EUA, com Marlboro country, com les sopes Campbell. Però vivim en un món en el qual els nostres punts d'interès ens vénen donats, entre altres, no moltes, fonts, per la pressió a què ens sotmeten els média. Hem de donar importància a allò que els mitjans de comunicació ens diuen que en té, i finalment arriba a tenir-ne perquè n'hi donam: és el cercle viciós de l'estultícia. Es tracta de la corrupció dels sentiments. Als bons sentiments de les bones persones davant la desgràcia aliena se'ls aplica la fórmula perquè s'emmalalteixin d'elefantiasis i artificialment facin de receptors d'un dolor les onades del qual no arribaria en condicions raonables. O d'una joia: qualsevol senyora que no sap fer res pot tenir una criatura de la qual se sentiran padrines i padrins de fonts una part important de la població: i és que aquesta senyora que no sap fer res viu de ser famosa per no saber fer res, i algú ens ha fet entrar en el seu cercle viciós. Mentrestant, no sabem ben bé per què ningú no fa res perquè la teva ciutat sigui habitable, o no feim el suficient per ensenyar a pescar tanta de gent que depèn del peixet que els dóna cada dia "o quan pot" una ONG. Però és gent sense llinatge, que no viu en les revistes ni en els telediaris. Que els bombin. Ens en recordarem pel Corpus Christi, dia de l'amor fratern.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris