cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

La conquista política del poder

El títol que avui faig servir és, en som del tot conscient, molt altisonant, dels que poden arribar a ser considerats com una exageració. Bé, l'exageració és adient en aquest cas pel que han treballat els partits de les Balears des del 14 de juny, un cop constatat que no hi havia majories absolutes. Tots han treballat en aquest camí "el de la conquista", uns amb més èxit que d'altres. Ara bé, conquistar el poder, conquistar democràticament el poder significa "pel que fa a transformacions" poca cosa si no hi ha objectius de canvi. Tots hem estat testimonis que governar no és sinònim d'aplicar programes. Els primers que ens ho varen fer veure foren els socialistes el 1982 i darrerament hem vist com els laboristes britànics, per evitar decepcions, ja preparen el seu electorat amb un nou vocabulari "la Tercera Via", un terme que no ens diu res si hom no s'ha llegit el teòric Anthony Giddens i aleshores s'adona que el que es proposa és que el treballador assumeixi riscos (canvi de treball, d'ocupació, d'especialització, de posició jeràrquica) en comptes de sentir-se protegit i emparat per un Estat providencial. A canvi l'assalariat guanya en creació de nous llocs de treball ja que així "diuen" es flexibilitza el mercat laboral.

Ara que les Balears sonen i sonen fort a fora, potser convendria mirar-se amb ganes el programa que han signat les forces que han portat Francesc Antich a la presidència del govern. Si s'aplica el programa s'han de fer grans actuacions territorials, culturals i socials que procuraran un nou model econòmic per a les illes. Ja s'han afanyat els líders polítics a dir que han hagut de fer renúncies als seus programes, i això que n'ha sortit "pens jo" que molt bé podria ser la nostra tercera via, atès que la primera havia estat el desenvolupisme i la segona la que hauria d'haver duit a terme el PSOE en cas d'haver guanyat alguna elecció en solitari i de la qual no en sabem la seva aplicació pràctica.

La primera via, la del canyellisme, apostava per una societat regulada segons el mercat turístic i immobiliari, i la segona molt bé podria haver estat la que ha aplicat el PSOE a Calvià: també un vertiginós creixement, però això sí, acompanyat de polítiques socials, sobretot d'habitatge amb la qual cosa encara es creixia més.

La tercera via, la que es desenvoluparà aquesta legislatura, haurà de fer compatibles el pes aclaparador del sector turístic i el redreçament territorial, social i cultural. Per això es farà necessària la intervenció del govern, per amortir desquilibris i fer compensacions a les noves activitats que s'ajustin a criteris mediambientalistes i que prenguin com a referent la cultura pròpia d'aquests illes, segons he pogut deduir del que fins ara s'ha publicat sobre l'acord del govern.

Segurament per això era molt important el programa i ho era molt més que la simple conquista política del poder. Si als tres Estats europeus més avançats (França, Gran Bretanya i Alemanya), els tres amb governs socialistes, opten per una administració "un Estat" menys intervencionista i per l'extensió d'una nova cultura laboral, en el nostre cas l'administració autonòmica no podrà fer deixadesa de la seva responsabilitat d'intervenció i correcció.

En això no tenim gairebé gens ni mica de tradició, ni referents propers que ens puguin indicar camins. Tot serà nou. Els homes i les dones, els programes i les actuacions. Haurem de pagar el peatge de ser els primers en haver fet possible una àmplia aliança de forces per aconseguir un gir que ens garanteixi, a tots, la qualitat de vida. Malgrat que ha costat molt aconseguir l'aliança "més del que ens crèiem atesa la sintonia del Pacte de Progrés mallorquí" avui tenim la satisfacció de veure que els nostres polítics han fet un màster en generositat i capacitat de diàleg i entesa. Crec que ja tenim algun motiu per creure que els polítics no són tots iguals. Almenys els que governaran d'ara en endavant han obert una via que podrà arribar a ser un referent a altres llocs on s'apropen eleccions. Crec que des de les Balears s'ha fet, per primer cop, una aportació en positiu a les formes polítiques en el nostre context espanyol. I no sols a les formes polítiques, sinó també a les maneres d'informar. No han transcendit els pedaços bruts que cadascú ha fet net a ca seva, i els cronistes, quan ha estat necessari, han entonat un mea culpa educat.

Tant de bo tot això no sigui una flor d'estiu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris