algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

El dia de sant Vicenç i en el Círculo

Ja és coincidència, o fins i tot caprici de la història: el Pacte de Progrés per governar Balears se signà el dia de sant Vicenç i a l'edifici del Círculo. És a dir, exactament el mateix dia i al mateix lloc on esclatà la guerra civil a Mallorca, ara fa 63 anys. Per tant, encara que sigui d'una manera íntima i callada, alguns mallorquins trencaren ahir el tel de la memòria i reviviren aquells dies dramàtics, barrejats ara amb l'esperança d'un millor futur per a l'Arxipèlag. I no és dolent aixecar aquest tel, perquè ens mostra una societat, la del 1936, molt diferent a l'actual. Però aquella Mallorca pobra, farta de patir i enfrontada fins a un nivell que avui no podríem capir, donà pas, en només tres generacions, i gràcies a l'esforç de la societat civil, a una terra envejada a tot Europa, pròspera i democràtica. Però per sobre de tot, aquesta terra ha demostrat ara que gaudeix del segell de les millors civilitzacions: és culta i no es deixa prendre el pèl. Només així es pot entendre que un poble que s'acosta a l'impressionant xifra del set per cent de creixement anual voti canvi i es quedi tan tranquil. Que el Govern balear sigui d'esquerres de cap a cua, ja és difícil d'entendre; però que a més aquesta trabucada política arribi en el moment de major explosió econòmica resulta impossible de concebre si no s'analitza a fons la psicologia illenca. Si l'any 1983, quan s'inicià l'autonomia, qualcú s'hagués atrevit a pronosticar que a l'any 2000 hi hauria més comunistes en el Consolat que en el Kremlin, l'haurien manat directament al Psiquiàtric. Però és així. I això vol dir, simplement, que el Partit Popular ha de fer un notable examen de consciència. De fet, aquesta gent ha aconseguit la quadratura del cercle polític: emprenyar un poble ric i orgullós de la seva obra. No és estrany que a Madrid, que veuen les coses a vista d'ocell, s'hagin quedat amb la boca oberta. Perquè més que obrir les portes del poder a l'esquerra, el que ha fet l'electorat és pegar-li una potada a la popa a un partit que es va creure que l'Arxipèlag era la seva troca i ells els amos dels embulls. I aquesta és la gran diferència entre el dia de sant Vicenç de 1936 i el de 1999. Llavors estaven en joc dos models de societat. Ara, molt al contrari, es tracta de veure si l'actual model pot continuar avançant, i que Mallorca, igual que les altres illes, no acabin convertides en un irrespirable Hong-Kong farcit de formigó, ni que s'asfixiï la nostra llengua, ni que la coeteria valenciana arreli a la terra de Joan Alcover. De fet, els balears han retallat una mica les aspiracions de la seva cartera a curt termini a canvi de continuar sent les illes de la calma. Per molt mal de creure que sigui, mai no havien votat conservador amb tanta claredat i dignitat com aquest pic. Per això els fets de fa 63 anys queden tan lluny. Quasi ningú no ha elegit representants pensant en el 1936, sinó amb la mirada clavada en l'horitzó del 2060, tres generacions més envant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris