nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

El Tour, el trotó i la desmuntada de n'Aznar

Si no ho vaig sentir malament, comença a ser tradició que una de les etapes del Tour, acabi devers la baixa Normandia. En aquesta edició l'arribada ha estat a Laval. Solen esser etapes planes, sense massa història, però presenten una particularitat: el guanyador és obsequiat amb un cavall de carreres i quan a Mallorca deim un cavall de carreres pensam totd'una en un cavall de trot.

Enguany, quan, en la TV pública espanyola, els comentaristes únics, en llengua única, imposició democràtica per als altres unilingües?, es referien al fet, varen dir estranyats, mostrant ben a les clares que no sabien de què parlaven, que el guanyador seria obsequiat amb un «trotteur» i, vacil·lant, ho varen traduir d'oïda per un «trotón». Endevinaren el mot, la imatge acústica, però desconeixien el referent real. Amb poques paraules, ho digueren amb el mateix to de veu amb què es referirien a un atavisme regional. Quan ho vaig sentir creureu que to d'una vaig pensar amb en Xesc Bujosa, el professor i cavallista loquaç. Va ser impossible d'imaginar-me la carussa d'astorament que faria davant comentaristes tan incultes i poc sensibles vers el món dels cavallets. Ell, en Xesc, que amb tanta passió ens ha fet viure les incabables planícies de Normandia, el bressol del trot!

La conclusió fou molt evident, la gent només coneix allò que li passa dos dits ran del nas. I com que a la Sarsuela, alerta! em referesc a l'hipòdrom, només corren al galop i a na Camila Parker només li agrada el polo, de les nostres carreres res de res. I això, l'estadística no ment, que la nostra deu ser la província que té més hipòdroms!

L'anècdota no tendria la més mínima importància si no fos perquè, simultàniament en el temps, les Balers han estat presents a tots els informatius i a tots els teletexts de les Espanyes. I de quina manera! Amb la mateixa ignorància amb què els comentaristes esportius es referien al món del trot. Si, però no amb la mateixa innocència!

De les coses més greus que s'han dit, al meu parer, ha estat que el futur pacte és un atac a la democràcia. Tots contra el PP, o el que és el mateix, que li han parat una emboscada. Que jo sàpiga una emboscada és quan l'enemic és acorralat per sorpresa i per pols oposats. Això no ha estat així. No és cap sorpresa que després d'un intent alevós del PP d'espoltrir per a sempre més UM, aquest partit li passàs factura. Tampoc no ha estat un atac per diversos pols. Les forces del Pacte són contigües, no n'hi ha una a la dreta del PP i la resta a l'esquerra. Dins el PP hi ha diverses sensibilitats que són tan o més diferents que les divergències dels diversos integrants del Pacte. Pensem que, només en l'aspecte lingüístic, n'hi ha que són gonellistes militants i n'hi ha que són cautelarment fabristes. Aquestes diferències les trobaríem també en aspectes com protecció del territori, el concepte de desenvolupament, etc.

Voleu dir que la qüestió de Formentera i els argentins no és un vertader atac a la democràcia? I no ha merescut ni sols una arronsada de bigoti del Sr. Aznar ni del seu entorn mediàtic. I la campanya d'imatge «un beso i una foto» pagada des de fa tres anys amb doblers públics, no n'és una altra?

És clar que tot això, a Madrid, ho ignoraven, o només ho havien sentit d'oïda i en desconeixien el referent. No existia; com les carreres de trot, un atavisme regional. Si fossin una mica més cosmpolites sabrien que n'Aznar, de ràbia, «ha botat».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris