algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

La tomba

Una família com Déu mana ha de tenir una tomba. Els usos mortuoris i funeraris defineixen tant una societat i els seus individus com els comercials o els alimentaris. Els devocionaris oferien peces de gran envergadura per a una bona mort. L'Església catòlica, que té més de mig abandonat el patrimoni arquitectònic i artístic, té totalment abandonat el patrimoni musical. Víctima d'aquesta desídia eclesial és el mig oblit en què ha caigut Lorenzo Perosi, autor d'una missa de difunts i d'un transitus animae que et deixa clavada alguna cosa al cor. Ara aquesta música, en CD, és a l'abast d'alguns, poquíssims privilegiats que l'han haguda de cercar per terra, mar i aire. El transitus animae és una gran qüestió. És important que l'ànima, en abandonar el cos, tengui on anar, que no la vegin aperduada i sense saber on ha de fermar l'ase. Però el cos també ha de trobar repòs, un repòs digne: digne per als vius, s'entén. Així, l'art funerari té arreu del món un èxit indiscutible. Aquí, per exemple, bona part dels millors escultors es dedicaven, fins ahir mateix, almenys parcialment, a embellir, amb àngels i figures al·legòriques al traspàs, les tombes dels ciutadans més conspicus. I no és cap indignitat: el mateix Miquel Àngel Buonarotti va fer escultura funerària, i ja voldrien molts d'escultors que treballen més «lo» lúdic o «lo» conceptual arribar-li a les soles de les sabates. Ara, supòs que per refrescar l'ambient i per contribuir a la "sembla" obligada frivolitat periodística estiuenca, Joan Fàbregues ens obsequiava amb un reportatge sobre la família Riera, que treballa distintes qualitats de pedra amb finalitat funerària. I en aquest reportatge hi descobrim, per exemple, que «ja es tenen llestes i instal·lades les tombes d'alguns personatges il·lustres que es troben ben vius, com és el cas de Joan Fageda. Per cert, ens contaven que la tomba no la va encarregar el batle, sinó que va ser un gest desinteressat de la Funerària, que directament va sol·licitar i pagar la tomba del batle». Aquesta revelació ha produït una miqueta d'escàndol, que la rocambolesca explicació del batle encara en funcions no ha acabat d'apagar. Per què? Ens hauríem d'imposar, tots, respectar el principi de presumpció d'innocència, tant si es tracta d'una simple tomba com si parlam d'un ambiciós cementeri com Bon Sosec.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris