cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Fer política

H e sentit contar més d'una vegada una anècdota que ara som incapaç de recordar amb la seva totalitat, referida al consell que li va oferir l'anterior cap d'Estat espanyol, Francisco Franco a un ministre que era a punt de prendre possessió del seu càrrec. El militar, que de tant militar com era li varen haver de cercar un nom tan innovador com ridícul, «generalísimo», li espetà al futur ministre: «faci com jo i no es fiqui en política».

L'àvid i perspicaç, per bé que ja enyorat lector, serà conscient que uns fets com els més amunt descrits són impossibles de superar, tot i que des que a mitjans dels anys vuitanta vaig començar a participar en el món de l'associacionisme, m'he trobat amb situacions que si bé no són comparables amb la que inaugura aquest article, sí que me la recorden. I me l'expliquen.

M'he trobat assenyalat amb el dit i acusat de «fer política» en situacions que, si més no, fan pensar. A una tertúlia radiofònica a Ràdio Jove (efectivament, fa uns anys, quan encara m'hi convidaven) un representant de les joventuts del PP em va fer la següent acusació: «tu has vengut aquí a fer política» (l'episodi és molt més sucós, però ens el reservarem per a una altra ocasió). En una altra ocasió, i quan em trobava, a causa de les meves funcions de representant de Joves de Mallorca per la Llengua, reunit amb un futur expresident del Govern, aquest, amb to inquisitori i com si m'hagués aplegat amb les mans a la massa del pitjor dels pecats em digué: «o tu fas política?».

Aquestes situacions s'han anat repetint al llarg i ample de la meva vida social i associativa i no fa molt, a un estadi esportiu, on hi havia representants de molts països del món, cadascú amb la seva bandera, vaig haver de sentir de nou l'acusació, pel fet de dur la meva bandera.

Hem de concloure que això de fer política sembla que és molt voluble i relatiu i que, a més, té molt mala premsa. S'ha procurat criminalitzar el «fer política», fins i tot des de les més altes instàncies polítiques, que han aconseguit que la seva manera de fer política sigui considerada apolítica.

No volem aquí i ara fer grans declaracions a favor de fer política i no és la nostra intenció recórrer als tòpics de sempre que anirien destinats a vendre'ns la bonesa de la política i l'honestedat dels qui s'hi dediquen professionalment.

No es tracta de vendre motos en pla «la política és l'art del possible» ni de recórrer a la veritat del «tot és política».
Volem simplement deixar apuntada aquí una qüestió que, encara que òbvia, moltes vegades oblidada i masses vegades amagada d'una manera interessada. La necessitat de fer política. I, per tant, la necessitat de fer política des del mallorquinisme.

Malgrat tot, malgrat la poca popularitat, malgrat les acusacions, em sembla que ens cal fer política. I si cal, fer-la com la fan els altres, negant que es fa.

Gran política la de fer política i negar-ho.
I quan defensam la necessitat de fer política, estam parlant de política en tots els sentits, en el sentit etimològic d'allò que fa referència a la polis, a la ciutat i per extensió a la vida social, però també a la política al més alt nivell. A la política d'estat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris