cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

La pau ha arribat a Kosovo

«Ha arribat la pau als Balcans?» era la pregunta retòrica que servia d'encapçalament a la carta al director ( DdB 11.7.99). Sembla que la Plataforma per la Pau als Balcans no s'avé amb els resultats de la guerra de Kosovo, i que no està disposada a tancar la campanya contra l'OTAN. Al meu parer, les argumentacions de la Plataforma són febles i enganyoses. Vegem-ne algunes consideracions. En primer lloc, la guerra és acabada. Els aliats l'han guanyada, Sèrbia l'ha perduda. En Milosevic va capitular. L'exèrcit i policia serbis han hagut de sortir de Kosovo. Darrere les tropes de la KFOR, retornaven els refugiats. A hores d'ara, la gran majoria ja són als llocs d'on els havien expulsat. Pertot arreu de Kosovo, hi ha una remor que no té aturall; és una remor provocada per l'esforç d'un milió vuit-cents mils parells braços que reconstrueixen el país. No hi pot haver pausa; han de poder fer front a l'hivern que de seguida se'ls tirarà a sobre. Els aliats han guanyat la guerra, però els qui han guanyat la pau són els kosovars. Si en deu anys de pràctiques genocides dels serbis, els «pacifistes» de la P. no havien dit res, a què ve aquest ardor de la darrera hora, just al moment que l'exèrcit serbi és en perill? Si hi ha un exèrcit "el serbi" que acompleix els plans genocides del dictador En Milosevic, de quina manera es pot aturar el genocidi si no és per mitjà de les armes, d'armes més poderoses?

«Pacte forçat», diuen. No, amics de la P.; res de pacte forçat; és la derrota i la capitulació, dures i pures. «Odi», «venjança», «convivència entre les ètnies», diuen. No, amics de la P. L'odi ja hi era. Hi havia pau i s'odiaven; els serbis odiaven els albanesokosovars fins al punt de desitjar la seva destrucció física, el seu assassinat en massa. Són els serbis els genocides; i els albanesos, les víctimes. Com vos atreviu a reclamar de convivència ètnica? Els criminals serbis han perdut. No és convivència, és justícia el que reclamen els albanesos. La major part dels serbis i l'Església Ortodoxa feia costat a la política genocida d'En Milosevic. El PSS, excomunistes, tenen la majoria al Parlament de Belgrad (Per cert, la Plataforma és una iniciativa del PCE i la denúncia contra l'OTAN era un punt cabdal de la campanya d'En Julio Anguita).

«Incapaç de protegir», diuen. No, amics de la P. Els albanesos criden «ara som lliures». No els cal protecció; l'amenaça sèrbia s'ha esvaït. La KFOR protegeix els servis que resten a Kosovo de l'ànim de venjança dels albanesos, però també detén aquells serbis sospitosos d'haver comesos crims.

Ja sabem que la guerra fa mal. El més notable d'aquesta guerra de l'OTAN rau en les escasses víctimes tan civils com militars. Les víctimes les posaven els albensos. Eren els servis els qui mataven i destruïen amb voluntat genocida. «Destrucció», diuen. La llàstima és que l'exèrcit serbi ha restat plenament operatiu i continua essent el més poderós dela zona dels Balcans i una amenaça permanent.

Els albanesokosovars han patit, però hem de considerar que una guerra d'alliberament clàsica "l'UÇK contra l'exèrcit serbi ocupant "hauria estat infinitament més llarga i dolorosa, i això si la guanyaven, la guerra.

Joan Quetgles.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris