algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
17°

Caravana

Les caravanes d'entrada i sortida de les grans ciutats constitueixen tot un fenomen que ha reunit una immensa capacitat simbòlica. El cine n'ha pogut, o n'ha sabut, extreure imatges i arguments (Goddard, Tati, etc, etc), entre altres raons perquè representen una gran plasticitat i alhora un mostrari humà en una situació que combina dramatisme i ridiculesa. Les caravanes de cotxes han entrat a la televisió aportant un capítol de reality show als telediaris de cap de setmana, de principi i final de vacances o de ponts. La caravana ha estat sempre tan associada a la gran ciutat, que, de nina, em suggerien tota casta de fantasies no en relació a les soporíferes esperes claustrofòbiques, sinó a tot un món de teatres, cines, estadis, llums de neó de les ciutats a les quals acabarien arribant els qui ara esperaven en cotxes alineats. La caravana és també un símptoma de progrés, perquè el progrés també pateix malalties més o menys incurables. Viure la caravana no és, però, una experiència aconsellable per a cap persona sana, no contaminada de masoquisme. Quan, de gran, vaig haver-ne de patir a les entrades i sortides de ciutats com Barcelona, Madrid o València, varen perdre tota la fascinació que havien exercit en el meu ànim infantil. Tot quant passa a una caravana és vulgar, trivial i groller. L'experiència, si més no, em va ser útil per valorar molt més la fluïdesa del trànsit rodat a Mallorca. Aquesta facilitat per entrar i sortir de Palma, per anar a l'altre cap de l'illa sense haver-nos-ho de pensar gaire, constitueix tot un element positiu de la qualitat de vida que ofereix l'illa de Mallorca. Però ara mateix em veig obligada a canviar el temps verbal emprat en aquestes darreres frases. La caravana, sinistre expressió dels mals del progrés, ja ha arribat a l'illa i s'ha instal·lat de manera quasi permanent en alguns punts. Amb ella, s'ha enfosquit una part molt apreciable de la nostra qualitat de vida, i hem entrat en un període en què els cotxes han sumat un inconvenient decisiu. Gairebé tothom us dirà que aquest és el preu que inexcusablement pel progrés sacro sant. Sembla un dogma de fe. Però en aquests casos és convenient preguntar-nos qui es beneficia primordialment del salvatge creixement automobilístic. I resulta que no som nosaltres, sinó uns altres. Nosaltres pagam el cotxe i el preu que es paga perquè uns pocs es facin molt més rics del que podem imaginar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris