nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
20°

Sous públics

L'elecció dels representants de les nostres institucions, una legislatura més, torna a posar damunt la taula la qüestió dels sous que els nostres polítics cobren. La raó és senzilla, convé aprofitar el primer moment per apujar els sous i així el mal tràngol aviat serà oblidat. L'exemple radical el tenim a l'ajuntament de Llucmajor. Tanmateix, la qüestió no és menor, ni senzilla. Efectivament, cíclicament sentim algú criticant la professionalització de la política, és a dir, que la gent que es dedica a la cosa pública no ho hauria de fer com a manera de guanyar-se la vida, sinó com a imperatiu ètic de servei a la col·lectivitat, com una vocació als altres. Així, que els regidors i diputats tenguin sous elevats és indigne i no fa més que augmentar el seu descrèdit. Doncs bé, aquesta manera de pensar pot tenir diverses conseqüències negatives. La primera, que només els rics es puguin dedicar, de manera contínua, a la res pública, perquè si allò que es guanya és justet per mantenir la família, la decisió probable serà no ficar-se a un lloc on només et posen verd i a més ho passes magre econòmicament. No ens enganem, en els temps que corren, la compatibilitat de la professió privada i l'activitat política a un càrrec d'elecció popular resulta simplement prohibida; i és lògic, perquè si les administracions tenen un fort protagonisme intervenint en la vida econòmica, les implicacions socials són múltiples i aviat pot haver-hi un ús fraudulent del càrrec obtingut. No és que sigui partidari de la professionalització, el que em sembla és que és una mica inevitable pel grau de dedicació que s'exigeix als gestors públics i pel gran nombre de tasques a resoldre. Tampoc no som partidari de la fixació d'uns sous d'escàndol, crec que un senyor ha d'acceptar guanyar manco al sector públic d'allò que guanyaria al sector privat, tot i això, no me semblen encertats aquets rampells d'hipocresia col·lectiva que denoten els titulars mediàtics de notícies d'aquesta classe. Si els polítics no perceben una paga raonable, o seran rics, o se vendran per un plat de llenties (caricaturitzant); perquè, al final, darrere la crítica a la pujada, moltes vegades, hi ha la condemna al polític honest. Siguem realistes, la política de primera línia és absorbent, molts de pics es demana el do de la ubiqüitat, has de ser pertot i tothom ha de poder parlar amb tu, has d'estar disponible les vint-i-quatres hores del dia. Però no només això, la política de primera línia suposa la relació amb les classes dirigents del país, amb els poders fàctics, les temptacions hi són, i es multipliquen geomètricament si s'estreny el teu nivell de vida. Òbviament, que a ningú no se l'obliga a ser polític, si troba que no li paguen bé que deixi la feina, tanmateix, això no soluciona el problema, respondre amb aquest argument és simplement evitar el debat, apostar per mantenir l'estatuts quo. Encara que pugui semblar una paradoxa, més doblers de paga transparent és un posicionament més democràtic que una paga de cara a la galeria i la recerca de subterfugis per sortir del pas. Molt se'n parla del descrèdit de la política i poc hi ajuda esbombar que els membres de l'equip de govern d'aquella administració cobraran mig milió al mes; tanmateix, ens confonem perquè allò anecdòtic passa a ser principal. Allò desitjable és que els sous es fixin en relació amb la feina que es desenvolupa, el que importa d'un polític no és si cobra tant de cents sinó si per allò que fa és equitatiu el sou que cobra. A mi, el que m'importa de veres és que els càrrecs públics ofereixin resultats, duguin a terme una tasca eficaç i positiva per a la col·lectivitat. Si ho fan em semblarà fantàstic que tenguin una retribució digna. El que s'hauria d'esbombar és el cas de polítics que, ocupant la cadira, es dediquen a escalfar-la i a res pus. El que hauria de ser titular mediàtic és que un govern de les Illes Balears s'estorbi quinze anys a aprovar una cosa tan cabdal com les Directrius d'Ordenació del Territori o que després de més de deu anys de Llei de Normalització encara no s'hagi començat a aplicar-la ni a la mateixa institució d'autogovern; això és la qüestió realment greu, si cobren deu o vint és simple entreteniment i foc d'encenalls.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris