cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

L'Estat francès i les llengües

Amb molta mala bava jacobina i reaccionària, el president de la República Francesa, Jacques Chirac, ha refusat les propostes del primer ministre "el socialista Lionel Jospin" de revisió de la Constitució francesa, per tal de fer-la compatible amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Un cop més, la França antiga, borbònica i centralista és un escull infranquejable pel reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural, la qual coincideix amb la França antieropea, producte del rancor, la ignorància i l'odi ètnic. De tota manera, si hi ha quelcom de positiu en aquest afer de les llengües minoritàries a l'Hexàgon, és que aquest cop no hi ha una unanimitat en contra del que vulgarment s'anomena «el Patois», és a dir, les llengües no franceses de l'Estat Francès; fins i tot més enllà de la qüestió lingüística, està sorgint amb una certa esperança una França més modern i oberta a Europa, a la diversitat i a la llibertat. Ara el problema sorgeix de l'estupidesa ideològica dels anomenats «nacionals/republicans» gavatxos, representats per la dreta neofeixista de Le Pen, la Dreta sobiranista/estatalista de Pasqua, i l'inefable Jean Pierre Chevenement, ministre de l'Interior i representant d'una pseudo-esquerra autoritària i rabiosament uniformitzadora. I davant de tota aquesta «fauna política» tan perillosa, el president Chirac s'ha espantat i sembla haver retornat a posicions gaullistes de fa 40 anys. Esperem que s'imposi el sentit comú i l'Estat Francès esdevingui una moderna república federal, respectuosa amb la seva diversitat interna.

Josep M. Loste. Portbou.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris