nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Josep Forteza-Rei, un patriota

Quan avui m'ha arribat la notícia de la mort de Josep Forteza-Rei i Forteza, notícia sempre trista encara que esperada de fa temps degut al seu mal estat de salut, la primera valoració que m'ha vengut al cap ha estat que, a més d'un gran amic de tota la vida, havíem perdut un patriota. Per molt que aquesta paraula hagi estat devaluada per dècades de mal ús, potser és la més encertada per definir l'actitud d'un home d'una sola peça, lligat incondicionalment a qualsevol iniciativa que significàs per a ell un progrés per a la llengua i la cultura catalanes de Mallorca.

Nascut l'any 1912, en el si d'una família culta -el seu pare, Ignasi Forteza-Rei, ja era posseïdor d'una important biblioteca i estava relacionat amb els intel·lectuals de la seva època-, el 1930 anà a Barcelona a estudiar medicina i entrà en contacta amb Palestra, una associació de caràcter cívic que pretenia l'educació de la joventut en un sentit d'amor al país, incloent activitats culturals i de formació física i humana. D'allà li nasqué la idea de fundar a Mallorca els Al·lots de Muntanya, que funcionaren de 1932 al 1935 com a mínim, seguint la metodologia de l'escoltisme de Baden Powel, que ja havia tengut un precedent a Mallorca amb els Exploradors, que havien desaparegut l'any 1923.

Per això, no és estrany que quan Eladi Homs va reprendre l'escoltisme a Mallorca l'any 1956, trobàs en Josep Forteza-Rei un col·laborador eficaç, que li va proporcionar, a més, una part de la matèria primera necessària, gràcies als seus sis fills, que passaren tots per l'escoltisme. El seu nom va lligat també a totes les iniciatives de represa cultural de la postguerra, com les reunions literàries que tengueren lloc en aquella època, o la constitució del Secretariat de Propaganda del Diccionari Català-Valencià-Balear, del qual va formar part, com també del nucli inicial previ a la fundació de l'Obra Cultural Balear, que es reuní a partir del setembre de 1962 i va culminar en la creació d'aquella entitat el desembre del mateix any.

Cal esmentar també que va esser un professional competent, que va escriure, a més un llibre «Ionoferesis en conductoterapia» (1974) sobre la seva especialitat odontològica.

Sempre recordaré el seu riure franc i la seva cordialitat expansiva que encomanava optimisme al seu voltant, i la seva presència assídua a qualsevol manifestació cultural, acompanyat gairebé sempre per la seva esposa, Ramona Borralleras, amb qui formava una parella exemplar. Junts varen saber transmetre als seus fills el mateix esperit dinàmic i constructiu, que els ha fet estar presents a tantes iniciatives interessants de la nostra terra. Tot un exemple de persona entregada al seu país, en una època en què és tan freqüent el desencant i el conformisme.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris