cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Flamenc a Llucmajor

Ho vaig llegir a una informació de premsa que passava dissimulada entre altres de més entitat. El titular deia així: «II Certamen de Cante Flamenco Ciudad de Llucmajor». I a continuació s'explicava que tindria lloc el dia 8 passat i que es repartirien 385.000 pessetes en premis; cosa, aquesta de la dotació econòmica, que no està gens malament, sobretot si tenim en compte el pressupost, més aviat minso, que tenia el costum de dedicar el senyor Gaspar Oliver a les mogudes culturals. Tan cert és que fins i tot estic convençut que si un grup de joves del poble "d'aquests que acaben de descobrir amb un alè de satisfacció que no tota la música de Mallorca passa per les mans de Joan Bibiloni", li haguessin proposat un recital de Biel Majoral per un import parescut, els hauria enviat allà on no hi plou. Veritablement, ignor la tradició que té el flamenc entre els llucmajorers, encara que cal suposar que és escassa. Els anys quaranta, Llucmajor va disposar d'un torero de places de carro anomenat Jaume Mòger, que s'anunciava en els cartells amb el sobrenom de Lucerito. D'altra banda, abans i després de la Guerra Civil, aquest poble va aportar molts de músics a les sales de festes i cabarets de Palma, la majoria d'ells provinents de les bandes militars, que s'agrupaven en orquestrines de jazz o de melodia lleugera. Que qualcun d'aquests militars, en excedència per la llei Azaña, va compondre alguns pasdobles per a matar l'aranya? És molt probable, i pens que podria citar-ne una grapada si fes memòria. Així i tot, aquest fet anecdòtic no dóna peu al batle a invertir prop de mig milió de pessetes de la bossa comuna en promoció del flamenc. Per entendre'ns, Llucmajor no és La Carolina. Si de cas, posats a cercar referències de pes arreu de la comarca, trobarem el senyor Andreu Salom Amengual, un flamencòleg de debò, santanyiner de naixement i resident a Múrcia. A aquest home se'l pot escoltar, no en va ha dirigit la revista Flamenco i ha publicat llibres amb un títol tan aclaridor com és ara Dialéctica del cante jondo o Andalucía: perfiles humanos, su paisaje, su cante flamenco. Tot plegat, però, és molt poca cosa per a justificar la celebració d'un certamen de flamenc que porta el nom de la ciutat. Fet i fet únicament trobam justificació en la voluntat del senyor Oliver d'acontentar la població immigrada que habita a s'Arenal i vota a Llucmajor. Mentre va ésser batle, Gaspar Oliver mai no va pretendre fer didactisme lingüístic ni cultural, no fos cosa que qualque president de cases regionals li engegàs allò de «aquí es España» i el fes quadrar. La realitat és aquesta, i l'expòs sense acritud de cap mena. Al cap i a la fi no cal criticar-lo amb massa duresa, al senyor Oliver, perquè el seu antecessor, que era el socialista Joan Monserrat, tampoc no va parar esment en la integració lingüística i cultural de l'immigrant castellanoparlant. Així que deixem de banda el passat. I confiem que el nou batle, que és el populista Lluc Tomàs, no convoqui el tercer certamen. El sou que s'ha posat "400.000 pessetes mensuals davant les 375.000 de Joan Fageda" l'obliga a fer, per a Llucmajor, qualque cosa més que una política contemporitzadora.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris