nubes rotas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

No sabem comptar

Quan, en aquest país, volem abandonar el territori de les ambigüitats aproximatives, ens quedam atrapats en les arenes bellugadisses de l'especulació més nebulosa. Per exemple: en l'edició de divendres passat del DdB, apareixia un reportatge signat per Joan Sans i titulat «Mallorca viu aquest estiu la concentració humana més gran de tota la història». Ostres, és vera, algú ens ha posat en un canó d'artilleria pesant i ens ha disparat de cap a un futur inquietant i opac. Fa la impressió que els fonaments de l'Illa qualsevol dia faran figa i ens enfonsarem deixant un record escàpol en forma demaremoto, que servirà d'advertència a la resta del món, i sobretot a les illes. Però servidor vull precisar una mica mes la conformació d'aquesta «concentració humana més gran de tota la història» i agaf la lupa per rastrejar en el reportatge unes xifres que m'acostin a una manera més definida de la realitat. Ni en lupa: aquestes xifres no apareixen per enlloc, el desconcert d'un servidor comença a prendre la forma d'una caldera que no sap si explotar a allunyar-se del foc, és a dir, pensar en una altra cosa, i al final comptarem. D'això es tracta, de comptar.

Després de demanar clarícies a tota quanta persona d'aquest diari se suposa que me'n podria donar, s'arriba a la conclusió que qualsevol estimació de la xifra global de presència humana que suporta l'Illa seria una simple pedrada, que tant pot fer-hi a prop com no rascar bolla. La conclusió final "bé, diguem-ne provisional" és que en aquest país no sabem comptar, i això que la gent només pot abordar l'illa per avió o per vaixell, uns vehicles de contengut perfectament controlable. El «quants som» esdevé una pregunta més metafísica que el «qui som». «D'on venim» i «on anam podrien esdevenir qüestions de pur tràmit, comparades amb qualsevol altra que tengui a veure amb l'avaluació de la massa humana que ja era aquí o hi ha vengut a passar calor. Què se n'ha fet del principi del coneixement de la realitat com a condició indispensable per a la seva transformació? Devien ser cabòries marxistoides, és clar, però la veritat és que, per començar, no sabem quants som, a quants hem de proporcionar aigua, depuradores, asfalt i hamburgueses. No havíem estat mai tan bé com ara, ja és ben vera.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris