algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

El mes d'agost

Ja sé que és impossible accelerar-ho, però com més aviat arribi el mes d'agost, millor. Tots hem de menester una descompressió. El primer, jo. Això ha estat massa llarg. I els símptomes de fatiga, fins i tot d'obsessió, comencen a fer-se massa obvis. Mantenir el necessari distanciament no ha estat fàcil sempre i convé que l'autocrítica "tan còmoda quan l'exigim als altres" es converteixi en un exercici quotidià. Ja sé també que ara és impossible. Les ferides, les il·lusions, les desil·lusions, els enfrontaments, les indecisions... tot és encara massa recent. I, per ventura, es fa complicat entendre que l'escenari ha canviat i que, en conseqüència, tots hem de canviar una mica. Però, per ventura, és massa prest encara. Crec que tots tenim una necessitat urgent de començar a parlar d'altres qüestions, d'ampliar el repertori de les nostres converses i, amb més urgència encara, el repertori del nostres pensaments. Tornar a la normalitat s'imposa amb una evidència aclaparadora. Per això, com més aviat arribi el mes d'agost, millor. Trenta dies per retrobar-nos amb la realitat quotidiana i examinar amb calma el que ha passat i el que ha de venir. Trenta dies per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i amb els que haguem pogut ferir involuntàriament o voluntària. Trenta dies per recuperar el sentit de la realitat. I, després, començar el setembre, amb totes les urgències de la feina, amb tots els deures acumulats per fer. Amb un cúmul de treball serà un sedant. O seria millor dir-ho d'una altra manera: serà com despertar. Hem après molt durant aquest temps. Hem après molt, fins i tot a costa nostra. Hem après això tan evident que s'han de calibrar totes les alternatives i totes les possibilitats. Per ventura, és que no hi estàvem preparats. Però bé, millor ser optimistes i pensar que tot això haurà servit per alguna cosa. Així que encarem els quinze dies que queden amb el millor esperit del món. Tothom en el seu lloc i sense perdre les maneres. Serà difícil, però ho hem d'aconseguir pel nostre propi bé.

Després arribarà el mes d'agost i ens desobsessionarem. La feina del mes de setembre més que angoixar-nos serà una necessitat. Tot, a la fi, haurà cobrat sentit. Ens sentirem més còmodes i les coses seran més bones de dur.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris