tormenta
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
19°

Comunitat històrica

D es de la preautonomia ençà, a les Balears hem experimentat allò que suposa no tenir a penes pes en l'àmbit d'Estat. Les comunitats autònomes es varen constituir en relació a tres elements: el cens electoral, l'existència de partits nacionalistes i la relació que els governs successius varen mantenir amb el Govern central. El cas concret de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és, per ventura, un dels més estranys de la història recent. Ni la UCD, ni el PSOE després, ni el PP ara mai no han cregut que aquí hi covava una realitat emergent de caràcter reivindicatiu i nacionalista. Les Illes Balears eren un afegit simpàtic, «apreciat i valorat» com un indret esplèndid per tenir-hi una segona residència o per estiuejar-hi, i una de les «comunitats» catalogades com a submises. Quan aquesta terra es rebel·lava i sembrava un futur alternatiu, ningú no ens tenia en compte. Continuàvem sent pocs i sense tenir cap casta d'incidència en la gran política d'Estat. Mai no apareixíem "exceptuant casos concrets de corrupció" en els mitjans de comunicació estatal, ni mai no érem tema preferent pels portaveus oficials. La reforma del l'Estatut o la manifestació del 12-N, per posar-ne exemples significatius, no interessaven ni els mitjans del Principat. Tanmateix, al final la situació ha canviat. Francesc Antich, Maria Antònia Munar, Pere Sampol i Eberhard Grosske s'han convertit en notícia en l'ambit estatal i, per primer cop, s'està fent un servei de dignificació històrica a aquesta terra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris