algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Les denúncies d'ORA

Una matinada d'aquestes, em despertà el renou estrident d'un clàxon i veus alterades, provinents del carrer. No és la primera vegada que em passa tal cosa, és clar. El carrer en el qual visc és estret i si hi ha cotxes aparcats a un costat, els que circulen ho han de fer molt aferrats a l'altre. I així i tot no sempre aconsegueixen passar. En conseqüència els conflictes són continus. Tal com he dit, l'altra matinada se'n produí un de sonat. El camió de la recollida del fems no passava ni cap envant ni cap enrere, perquè un altre cotxe, mal aparcat, li ho impedia. De manera que els operaris d'Emaya feren el que la gent sol fer en aquests casos. És a dir, intentaren moure el vehicle i quan s'adonaren que tot esforç era inútil feren caure els sants del cel a flastomies. Finalment entre ells i una dotació de la policia municipal aconseguiren desplaçar-lo dos pams, els suficients com perquè el camió passàs resquill no resquill la façana de la part oposada. Entre una cosa i l'altra va transcórrer una hora llarga. Idò bé, els guàrdies ni tan sols tragueren el bloc de multes. Aquesta permissibilitat davant infraccions greus de circulació, contrasta amb la severitat amb què apliquen la llei els agents de l'ORA. Sens dubte, jo som un dels principals contribuents de l'Ajuntament, a través d'aquest impost afegit que suposen les sancions per tenir el cotxe aparcat més temps del que assenyala el tiquet. Si fa no fa duc pagada una fortuneta. Naturalment, cap d'aquestes multes que m'han posat no ha estat per haver comès faltes greus com són les que es deriven de no respectar el pas dels vianants o de conduir a velocitat excessiva. Totes m'han estat imposades pel fet d'haver sobrepassat en deu o quinze minuts l'hora prevista en el tiquet o per qüestions semblants. El matí de dia dotze em clavaren la darrera en el carrer de Frederic Mistral. Aquella zona, que va des de les avingudes a la plaça de Pere Garau i des del carrer de Manacor al de Nuredduna, és, des de fa uns dos anys, camp de proves de diverses brigades de picapedrers. Per entendre'ns, avui fan una síquia per enterrar una canonada que la setmana que ve desenterraran. El juny i el juliol la contrada ha estat víctima de la bogeria més absoluta, de manera que la via pública era un seguit de clots. Per afegitó, El Corte Inglés va iniciar les rebaixes d'estiu i a penes quedava espai perquè els habituals "veïns i empleats de les empreses dels voltants" aparcassin. Així que els nervis dels uns i els altres estaven força alterats. Els únics que amb tot aquell caos anaven més feliços que un caçador que veu aixecar-se un estol de guàtleres, eren els agents de l'ORA. Per a ells era temporada de caça major. A mi, concretament, em multaren amb tres mil pessetes pel fet d'haver aparcat a menys de dos-cents cinquanta metres de l'espai que acabava de deixar. I ara digau-me, jo com sé si aparc a dos-cents trenta o a dos-cents quaranta? I l'agent, com s'ho fa per a saber que un cotxe s'ha desplaçat els metres adequats? I en cas que el ciutadà assaltat "jo em vaig sentir assaltat, és evident" no accepti la multa de l'agent, qui determina els metres amb total exactitud? Vaig mirar de trobar l'agent que em va prendre la cartera amb un estil tan barroer, inútilment. No pretenia que em llevàs la multa, sols volia fer-li arribar un consell. Creu-me jove "tenia intenció de dir-li", val més cercar-se feina abans de fer segons quins papers per a guanyar-se el pa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris