nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
22°

Mallorquins influents a Catalunya

De la Renaixença ençà fills de Mallorca han tingut un pes especial i un influx a Catalunya. No parlo ara dels qui no han viscut a Catalunya i que, des de l'illa, han influït en el camp cultural, econòmic o religiós. Solament caldria esmentar la munió d'escriptors mallorquins que publiquen en els darrers trenta anys en editorials de Barcelona.

Francesc Matheu, patriarca dels Jocs Florals de Barcelona, va relacionar-se i va fer premiar molts autors mallorquins del segle XIX. És un punt a investigar perquè també certs escriptors van formar part del consistori o jurat de la festa literària.

Marià Aguiló, bibliotecari a Barcelona i autor d'un diccionari de la nostra llengua, fou un dels capitostos d'aquesta germanor i influència mútues. Encara avui es van publicant els seus materials folklòrics, que tenia l'editor Josep Maria de Casacuberta. Tanmateix foren els joves noucentistes, sobretot Josep Carner i «Guerau de Liost», els grans poetes, a Barcelona el 1904, on foren homenatjats. El caputxí rupert Maria de Manresa explica que Costa tractava Carner «com un fillet predilecte». El grup de noucentistes acollí alguns mestres o joves mallorquins a llur revista Catalunya (1903-1905) i Carner i «Guerau de Liost» col·laboraren a la revista mallorquina Mitjorn (1907) que feia de pont literari entre les illes i el Principat. Carner sojornava a Mallorca i era molt amic de poetes de l'escola mallorquina, com Ferrà i Colom, i feia confidències a Maria Antònia Salvà la correspondència amb la qual, publicada recentment, ocupa més de tres-centes planes. ¿I què direm de mossèn Antoni Maria Alcover, autor, amb Francesc de Borja Moll, del nomumental Diccionari català-valencià-balears, que va tenir a catalunya centenars de corresponsals lingüístics? Bé que hi renyí després, Alcover fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Gabriel Alomar es trobava molt vinculat a Barcelona, on va publicar bona part de la seva obra, començant per la sèrie de L'Avenç. I fou, el 1923, un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya. Un altre triomfador, i de ben jove, seria Joan Estelrich, la personalitt del qual s'ha reivindicat darrerament a Catalunya i a Mallorca, i especialment ho ha fet Josep Massot i Muntaner. D'Estelrich podriem dir: «Veni, vidi, vici» perquè creà revistes, dirigí editorials, fou home de confiança de Francesc Cambó i director de la mítica Fundació Bernat Metge, de clàssics greco-llatins.

Bartomeu Oliver, fundador del «Tècnic Eulàlia» de Barcelona, fou un gran pedagog i morí a l'exili de Veneçuela, mentre l'escriptor Francesc de Sales Aguiló morí a Colòmbia i en els seus opuscles, publicats en català a bogotà, posava sempre «fora Mallorca».

Barcelona va tenir els anys trenta un bisbe mallorquí, Josep Miralles Sbert, que topà amb el general primoriverista Emilio Barrera. I en aquest període de la dictadura de Primo de Rivera mossèn Bartomeu Barceló, poeta i catalanista abrandat, fou perseguit amb duresa i s'exilià. Cal recordar el pes de Miquel Ferrà a la Residència d'Estudiants de Barcelona i també el dissortat poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, mort el 1938. Jo encara vaig conèixer en Vidal i Bordils, del grup de «La Nostra Terra», que treballava en una empresa elèctrica de Barcelona. En els darrers trenta anys alguns mallorquins han sobresortit en el camp de la cultura, des del benedictí Josep Massot, gran editor i inesgotable erudit, fins a Baltasar Porcel, no sols novel·lista i periodista, sinó promotor brillant de cultura. A més de Valentí Puig, home de lletres en molts sentits. O la novel·lista i estudiosa Carme Riera i el poeta i prevere Joan Roig i Montserrat, rector de la zona eremítica d'Ulldemollins, que és polifacètic. La nòmina no és completa, però crec que subratlla prou aquesta presència, diversa i enriquidora, dels mallorquins a Catalunya.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris