cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

Memòria de dos bunyolins il·lustres

Amb pocs mesos de diferència el poble de Bunyola ha perdut dos dels seus fills més il·lustres del segle, dues persones que amb la seva feina diària durant la major part de la seva (sortosament) llarga vida enaltiren la condició humana i honoraren el poble on a principis d'aquesta centúria varen néixer.

Fa uns pocs mesos ens va deixar, als 90 anys, en Guillem Bujosa Rosselló, que des del seu taller de Santa Maria, instal·lat el 1948, havia donat un gran impuls a la recuperació de la tradició artesana dels típics teixits mallorquins (roba de llengües, cànyoms, tovalloles, estovalles...), dels quals va donar algunes mostres "en què es manifestava la seva mestria excepcional" a les parròquies de la seva vila natal i de la d'adopció. El 1979 en Guillem Bujosa va publicar el Manual del teixidor a mà, un llibret senzill d'una riquesa de contingut extraordinària, vertader tresor per a qualsevol interessat "o simplement amant" de l'art de teixir o, purament, de la cultura popular del nostre país. I és que l'amo en Guilllem "a qui vaig tenir l'honor de conèixer amb motiu de l'organització el 1979, a compte del CIEMEN, de la Mostra de Teixits Mallorquins, al Casal de cultura de Palma, i amb qui vaig poder mantenir una relació més o menys constant després d'haver-me convertit en bunyolí d'adopció a la primeria dels 80 i al cap de poc d'haver anat a parar, casualment, a la casa on ell havia nascut "era, a més d'un home amable i simpàtic com n'hi ha pocs, un enamorat de Mallorca, del seu ofici i de la cultura, i una de les persones que més coneixien la història i els valors patrimonials del seu poble, d'on sempre lamentava les aberracions urbanístiques que s'hi han fet, i on volia evitar que s'esbucàs l'antiga Rectoria, que segons ell havia estat tafona reial... La Rectoria, però, ja està esbucada i quasi feta de bell nou. Una conversa amb en Guillem Bujosa, que, baldament visqués a Santa Maria, passava cada any unes setmanes a Bunyola, era un plaer i un enriquiment que, malaurdament, ja no podré repetir pus. Fa ben pocs dies, el qui ens va deixar var ser el pare Miquel Colom Mateu, el darrer col·laborador viu que quedava de Mn. Alcover en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear, poeta, lingüista i lul·lista distingit, a més de frare franciscà. De la seva obra crec que destaca sobretot el Glossari General Lul·lià, arreplega minuciosa feta amb paciència de sant del vocabulari usat per l'insigne pensador, poeta, filòsof, savi, Ramon Llull. Amb el pare Colom no vaig tenir oportunitat de tractar-hi tant, sent molt més vell que jo, estant delicat de salut i no vivint tampoc a Bunyola, sinó al convent franciscà d'Inca. Record, però, especialment, que hi vaig poder parlar quan Bunyola li va fer un homenatge, dedicant-li un carrer i nomenant-lo «fill il·lustre», el 1989. Va ser d'una exquisida amabilitat i cortesia i només l'atabalament propi del trull del moment i la seva veu dificultosa m'impediren poder-hi tenir una xerrada llarga i més profitosa.

Com ho he dit, el pare Colom, ben merescudament, va rebre en vida els honors del seu poble nadiu, i també el de tota la societat mallorquina i del món científic de l'illa, amb el seu nomenament com a Doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, el 1997. En Guillem Bujosa, en canvi, si bé era una persona molt apreciada i admirada tant pels bunyolins com pels santamariers, i amb una reputació ben reconeguda dins el seu gremi i dins el món de l'artesania, encara és l'hora que ha de ser objecte d'un reconeixement honorific al seu propi poble, que ell tant estimava i que tant va prestigiar amb la seva vida i la seva feina. Ja que Bunyola no el va saber honorar en vida, confiem que ho sabrà fer després del seu traspàs. Val més tard que mai, si l'acte ho paga. La llàstima, tanmateix, és que el protagonista ja no se'n temerà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris