nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Hemingway i la censura

Han passat més de vint-i-tres anys des de la mort de Franco i l'obra de l'escriptor nord-americà Ernest Hemingway (1898-1961) continua essent publicada, en les diverses traduccions a la llengua espanyola, amb les ferides de la censura feixista. Així ho ha denunciat aquesta mateixa setmana, a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València, el professor de la Universitat de Texas-Pan American i estudiós de Hemingway Douglas E. La Prade en el marc dels curs Ernest Hemigway en nuestro tiempo. Vegem-ne alguns exemples explicats per La Prade. En la novel·la Adiós a las armas, en l'edició de Caralt (vintena edició), una jove té un part mitjançant cesàrea i la gran quantitat de sang provocada és comparada per Hemingway amb les tasques dutes a terme per la Santa Inquisició. Aquesta va ser l'obra que més problemes va tenir amb la censura i el censor va deixar escrit, al costat de les guixadures fetes sobre la traducció: «Los protagonistas, como en general las gentes extranjeras, no tienen espíritu religioso». Dins del llibre de contes titulat Los asesinos hi ha relats esporgats i relats totalment eliminats per l'aparició d'avortaments i de relacions homosexuals. Entre els netejats hi ha Un lugar límpio y bien iluminado, on els censors van trobar ofensiva la paròdia que l'escriptor fa del Parenostre en què la paraula Res substitueix tots els referents religiosos. Segons La Prade, «els criteris per censurar Hemingway foren, curiosament, més morals que polítics, malgrat la reconeguda militància republicana de l'autor». Per altra banda, la publicació de la novel·la Por quién doblan las campanas va estar totalment prohibida fins a l'any 1966, quan l'editor José Manuel Lara la va publicar íntegrament aprofitant l'entrada en vigor de la nova llei de premsa, coneguda com a Llei Fraga. Deia l'altre dia La Prade que «la relació de Hemingway i la censura fou molt curiosa durant anys». I a continuació s'explicava: «D'una banda, es vetava l'edició de Por quién doblan las campanas i, de l'altra, es promovia la de Fiesta perquè significava un excel·lent mitjà de propaganda d'Espanya en l'exterior. L'expert es referia, òbviament, a publicitat de caire turístic a través del món del toreig, on l'escriptor nord-americà hi tenia bons amics, com els dos grans toreros de l'època Antonio Ordóñez i Luis Miguel Dominguín. Era conscient Hemingway que era utilitzat com a element de propaganda feixista? Segons La Prade, «considerar el contrari seria considerar-lo un ingenu». En qualsevol cas, la censura franquista perviu encara en algunes edicions espanyoles de l'obra de qui fou premi Nobel l'any 1954. Aquesta és la denúncia. I aquesta hauria de ser el debat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris